El desarrollo de la causalidad lingüística en la escritura analítica de la educación primaria a la educación superior

Abstract

[spa] Expresar la causa de hechos y eventos concretos es fundamental en la producción de textos académicos. El uso de recursos lingüísticos que explicitan relaciones causales permite expresar qué causas se atribuye a los hechos, justificar aseveraciones y proporcionar evidencia epistémica de lo que afirmamos. La presente tesis doctoral se centra en el desarrollo de los recursos de expresión de la causalidad de la educación primaria a la educación superior. El repertorio lingüístico para la expresión de la causalidad examinado abarca conectores interclausales, recursos intraclausales a través de medios léxicos y sintagmáticos (sintagmas preposicionales) y otras construcciones, como interrogativas directas e indirectas o de focalización de la causa. Pese a su relevancia, no contamos con estudios evolutivos que analicen su uso en distintos niveles educativos. En esta investigación nos proponemos: a) describir el desarrollo de los recursos lingüísticos para la expresión de la causalidad empleados en textos analíticos (expositivo-argumentativos propios del contexto académico) desde la infancia tardía hasta el inicio de la educación superior; b) determinar si el uso de estos recursos es permeable a la aplicación de una secuencia didáctica diseñada para la mejora de la escritura analítica. Estos dos objetivos son abordados en los dos estudios que comprende esta tesis doctoral. La muestra de ambos está compuesta por 227 estudiantes nativos de español de tres niveles educativos: 6.º de primaria (n = 65), 4.º de educación secundaria (n = 78) y 1.er y 2.º cursos de universidad (n = 84). Analizamos los recursos causales identificados en textos producidos por cada participante (total = 681 textos) adoptando modelos lineales generalizados mixtos. El primer estudio tuvo por objetivos: 1) identificar la variedad y frecuencia de uso de los recursos causales empleados en primaria, secundaria y universidad; 2) describir las diferencias en su uso en función del nivel educativo. Los resultados mostraron que el nivel educativo constituye un predictor significativo: la probabilidad de emplear un recurso causal aumentó con el nivel educativo. Los tres recursos causales más frecuentes en todos los grupos (subordinación, sintagmas preposicionales y elementos léxicos) aumentaron con la edad. Los sintagmas preposicionales con elementos léxicos también VI aumentaron, pero solo se encontraron diferencias entre los grupos de menor y mayor edad. En cuanto a los subtipos de subordinación causal examinados, las causales de acto de habla aumentaron significativamente solo de primaria a secundaria. El segundo estudio tuvo por objetivos: 1) identificar la variedad y frecuencia de uso de los recursos causales empleados por estudiantes de primaria, secundaria y universidad en los textos producidos antes y después de la aplicación de la secuencia didáctica; 2) determinar las posibles diferencias en cuanto al uso de dichos recursos entre los textos producidos antes y después de la secuencia en cada nivel educativo. Los resultados mostraron que la producción del texto antes o después de la secuencia constituye un predictor significativo que funciona en interacción con el nivel educativo. Después de la aplicación de las actividades didácticas, los estudiantes de primaria aumentaron el uso de recursos causales, mientras que los de universidad lo redujeron. Específicamente, se produjo un aumento de la subordinación causal y de la causalidad léxica en primaria y una reducción de los sintagmas preposicionales causales en universidad. Asimismo, el patrón evolutivo de incremento observado para la subordinación causal no se mantuvo en el segundo texto. Este trabajo aporta evidencia sobre el comportamiento evolutivo de los recursos causales en la escritura analítica. El análisis del abanico de recursos lingüísticos para la expresión de la causalidad revela patrones precisos de desarrollo para esta relevante función discursiva. Las implicaciones de estos resultados se discuten en el contexto de los desarrollos tardíos del lenguaje, atendiendo a sus posibles repercusiones en la didáctica de la escritura académica.

[cat] Expressar la causa de fets i esdeveniments concrets és fonamental en la producció de textos acadèmics. L’ús de recursos lingüístics que expliciten relacions causals permet expressar quines causes s’atribueix als fets, justificar asseveracions i proporcionar evidència epistèmica del que afirmem. Aquesta tesi doctoral se centra en el desenvolupament dels recursos d’expressió de la causalitat de l’educació primària a l’educació superior. El repertori lingüístic per a l'expressió de la causalitat examinat comprèn connectors interclausals, recursos intraclausals a través de mitjans lèxics i sintagmàtics (sintagmes preposicionals) i altres construccions, com interrogatives directes i indirectes o de focalització de la causa. Malgrat la seva rellevància, no comptem amb estudis evolutius que analitzin el seu ús en diferents nivells educatius. En aquesta recerca ens proposem: a) descriure el desenvolupament dels recursos lingüístics per a l'expressió de la causalitat emprats en textos analítics (expositiu-argumentatius propis del context acadèmic) des de la infància tardana fins a l'inici de l'educació superior; b) determinar si l'ús d'aquests recursos és permeable a l’aplicació d’una seqüència didàctica dissenyada per a la millora de l’escriptura analítica. Aquests dos objectius són abordats en els dos estudis que comprèn aquesta tesi doctoral. La mostra de tots dos està composta per 227 estudiants natius d'espanyol de tres nivells educatius: 6.è de primària (n = 65), 4.t d’educació secundària (n = 78) i 1.r i 2.n cursos d'universitat (n = 84). Analitzem els recursos causals identificats en textos produïts per cada participant (total = 681 textos) adoptant models lineals generalitzats mixtos. El primer estudi va tenir per objectius: 1) identificar la varietat i freqüència d’ús dels recursos causals emprats a primària, secundària i universitat; 2) descriure les diferències en el seu ús en funció del nivell educatiu. Els resultats van mostrar que el nivell educatiu constitueix un predictor significatiu: la probabilitat d'emprar un recurs causal va augmentar amb el nivell educatiu. Els tres recursos causals més freqüents en tots els grups (subordinació, sintagmes preposicionals i elements lèxics) van augmentar amb l'edat. Els sintagmes preposicionals amb elements lèxics també van augmentar, però només es van trobar diferències entre els grups de menor i major edat. Pel que fa als subtipus de subordinació causal examinats, les causals d’acte de parla van augmentar significativament només de primària a secundària. VIII El segon estudi va tenir per objectius: 1) identificar la varietat i freqüència d’ús dels recursos causals emprats per estudiants de primària, secundària i universitat en els textos produïts abans i després de l’aplicació de la seqüència didàctica; 2) determinar les seves possibles diferències entre els textos produïts abans i després de la seqüència en cada nivell educatiu. Els resultats van mostrar que la producció del text abans o després de la seqüència constitueix un predictor significatiu que funciona en interacció amb el nivell educatiu. Després de l’aplicació de les activitats didàctiques, els estudiants de primària van augmentar l’ús de recursos causals, mentre que els d’universitat el van reduir. Específicament, es va produir un augment de la subordinació causal i de la causalitat lèxica a primària i una reducció dels sintagmes preposicionals causals a universitat. Així mateix, el patró evolutiu d’increment observat per a la subordinació causal no es va mantenir en el segon text. Aquest treball aporta evidència sobre el comportament evolutiu dels recursos causals a l’escriptura analítica. L’anàlisi del ventall de recursos lingüístics per a l’expressió de la causalitat revela patrons precisos de desenvolupament per a aquesta rellevant funció discursiva. Les implicacions d’aquests resultats es discuteixen en el context dels desenvolupaments tardans del llenguatge, atenent les seves possibles repercussions en la didàctica de l’escriptura acadèmica.

[eng] Expressing the cause of specific facts and events is fundamental in the production of academic texts. The use of linguistic devices that make causal relations explicit allows expressing which causes are attributed to events, justifying assertions, and providing epistemic evidence of what we claim. This doctoral thesis focuses on the development of the devices for the expression of causality from primary education to higher education. The examined linguistic repertoire for the expression of causality comprises interclausal connectives, intraclausal devices by lexical and syntagmatic (prepositional phrases) means, and other constructions, such as direct and indirect questions or focalizing constructions. Despite its relevance, there are no developmental studies analyzing their use at different educational levels. In this research we aim: a) to describe the development of linguistic devices for the expression of causality used in analytical texts (expository-argumentative texts typical of the academic context) from late childhood to the beginning of higher education; b) to determine whether the use of these devices is permeable to the application of a series of classroom activities designed to improve analytical writing. These two goals are addressed in the two studies comprising this doctoral thesis. The sample for both consists of 227 natives of Spanish students from three educational levels: 6th grade of primary school (n = 65), 4th grade of secondary school (n = 78) and 1st and 2nd years of university (n = 84). We analyze the causal devices identified in texts produced by each participant (total = 681 texts) adopting generalized linear mixed models. The first study had the following goals: 1) to identify the variety and frequency of use of causal devices used in primary, secondary and university; 2) to describe the differences in their use as a function of educational level. Results showed that educational level is a significant predictor: the probability of using a causal device increased with educational level. The three most frequent causal devices in all groups (subordination, prepositional phrases and lexical items) increased with age. Prepositional phrases with lexical items also increased, but differences were found only between the youngest and oldest age groups. As for the causal subordination subtypes under examination, speech act causals increased significantly only from primary to secondary. X The second study had the following goals: 1) to identify the variety and frequency of use of causal devices used by primary, secondary and university students in the texts produced before and after the application of the set of instructional activities; 2) to determine the possible differences in the use of such devices between the texts produced before and after the instructional activities in every educational level. Results showed that text production before or after the set of activities constitutes a significant predictor that functions in interaction with the educational level. After the application of the instructional activities, primary school students increased the use of causal devices, while university students reduced it. Specifically, there was an increase of causal subordination and lexical causality in primary school and a reduction of causal prepositional phrases at the university. Likewise, the developmental pattern of increase observed for causal subordination did not remain in the second text. This work provides evidence on the developmental behavior of causal devices in analytical writing. Analyzing the array of linguistic devices for the expression of causality reveals accurate developmental patterns for this relevant discursive function. Implications of these results are discussed in the context of later language developments, addressing their possible impact on the teaching of academic writing.