Numerus et ars en San Agustín. Un análisis hermenéutico de sus textos filosóficos

Abstract

Aquesta investigació analitza i interpreta els conceptes de numerus et ars als textos filosòfics del jove intel·lectual, Agustí de Tagaste (354–430). L’objectiu és descubrir el sentit de numerus, amb vista a la constitució de l’ars als tractats filosòfics agustinians. Aquesta análisis es va realitzar establint vincles amb les influències contextuals, fent una lectura transversal d’aquests termes, respectant l’ordre cronològic dels escrits, des del 386 fins al 391. A l’hora d’investigar la problemática del numerus en Agustí, cal tenir en compte l’abast de les influències pitagòriques, platòniques i varronianes, per descubrir el sentit del numerus en ordre a la constitució de l’ars. L’estudi és de tipus qualitatiu perquè descriu la realitat tal com és i, sense manipular variables, s’analitzen i interpreten. La tècnica utilitzada es l’anàlisi de contingut. El mètode és l’hermenèutic, que consisteix a desvelar el que s’amaga en el llenguatge escrit, per mitjà de la lectura, anàlisi i interpretació de textos. Com a eines, utilitzem un manual de codificació de dades, fitxes de text i fitxes de resum. Els materials, objecte d’aquest estudi, inclouen els diàlegs de Cassiciacum, de Milà, de Roma, alguns escrits al nord de l’Àfrica i, també, literatura especialitzada relacionada amb el tema. Allò més singular de la filosofia del numerus agustinià rau en establir graons cap a la trascendència. La raó, que és subjecte de les arts (graons cap a la veritat), es descobreix indèntica al numerus. Les manifestacions raonables tenen el numerus com a artífex, d’aquí la simbiosi numerus et ars, perquè, sense numerus no hi ha ars (Lib. arb. II, 16, 42). Per tant, el nunerus, com artífex de tot i indicador de la veritat, és el codi filosòfic que la raó aconsegueix interpretar perquè numerus et ratio tenen com a prototip la Unitat Perefecta. El numerus, de forma pedagògica, condueix la raò cap a la trascendència, és a dir, de la multiplicitat a la unitat, de la física a la metafísica i del sensible a l’intel·ligible, on regna la veritat, l’ésser, la bellesa i el bé.

Esta investigación analiza e interpreta los conceptos de numerus et ars en los textos filosóficos del joven intelectual, Agustín de Tagaste (354–430). El objetivo es descubrir el sentido de numerus, en orden a la constitución del ars en los tratados filosóficos agustinianos. Este análisis se realizó estableciendo vínculos con las influencias contextuales, haciendo una lectura transversal de dichos términos, respetando el orden cronológico de los escritos, a partir del 386 hasta el 391. Al investigar la problemática del numerus en Agustín, consideramos el alcance de las influencias pitagóricas, platónicas y varronianas, para descubrir el sentido del numerus en orden a la constitución del ars. El estudio es de tipo cualitativo porque describe la realidad tal cual es, sin manipular variables; estas se analizan e interpretan. La técnica utilizada es el análisis de contenido. El método es el hermenéutico, que consiste en desvelar lo que oculta el lenguaje escrito, por medio de lectura, análisis e interpretación de textos. Como instrumentos utilizamos un manual de codificación de datos, fichas de texto y fichas de resumen. Los materiales, objeto de este estudio, incluyen los diálogos de Casiciaco, de Milán, de Roma, algunos escritos en el norte de África, antes de la ordenación sacerdotal, y literatura especializada relacionada con el tema. Lo singular de la filosofía del numerus agustiniano radica en establecer peldaños hacia la trascendencia. La razón, sujeto de las artes (peldaños hacia la verdad), se descubre idéntica al numerus. Las manifestaciones razonables tienen al numerus como artífice, de aquí la simbiosis numerus et ars, pues, sin numerus no hay ars (Lib. arb. II, 16, 42). Por tanto, el numerus, como artífice de todo e indicador de la verdad, es el código filosófico que la razón logra interpretar porque numerus et ratio tienen como prototipo a la Unidad Perfecta. El numerus de forma pedagógica conduce a la razón hacia la trascendencia, esto es, de la multiplicidad a la unidad, de la física a la metafísica y de lo sensible a lo inteligible, donde reina la verdad, el ser, la belleza y el bien.

This research analyzes and interprets the concepts of numerus et ars in the philosophical texts of the young intellectual, Augustine of Tagaste (354–430). The aim is to discover the meaning of numerus, in relation to the constitution of ars in the Augustinian philosophical treatises. This analysis was carried out establishing connections with contextual influences, making a cross–reading of these terms, and taking into consideration the chronological order of the writings, from 386 to 391. In investigating the issue of numerus in Augustine, we consider the extent of the Pythagorean, Platonic, and Varronian influences to discover the meaning of numerus in relation to the constitution of ars. The study is qualitative because it describes reality as it is, without manipulating variables, analyzing and interpreting them. The technique used is textual content analysis. The method is hermeneutic, which consists of uncovering what is hidden by the written language, through reading, analysis and interpretation of texts. As instruments, we use a data coding manual, text cards, and summary cards. The materials, the object of this study, include the dialogues of Cassiciacum, Milan, Rome, some writings in north Africa before priestly ordination, and specialized literature related to the topic. The singularity of the Augustinian philosophy of numerus lies in establishing steps towards transcendence. The reason, which is the subject of the arts (steps towards truth), is discovered identical to numerus. Reasonable manifestations have numerus as their architect, hence the symbiosis numerus et ars, without numerus there is no ars (Lib. arb. II, 16, 42). Therefore, the numerus, as the architect and indicator of truth, is the philosophical code that reason is able to interpret because numerus et ratio have the Perfect Unity as their prototype. The numerus in a pedagogical form leads reason towards transcendence, that is, from multiplicity to unity, from physics to metaphysics and from the sensible to the intelligible, where truth reigns, being, the beauty and good.