Entornos desarrolladores de carrera dual: Una perspectiva desde la experiencia de deportistas paralímpicos

Abstract

Els entorns que fomenten la compaginació d’esport i estudis juguen un rol fonamental a l’hora d’afavorir el desenvolupament integral dels seus esportistes. Aquesta tesi doctoral contribueix al coneixement sobre la configuració i el funcionament dels diferents tipus d'entorns que faciliten aquesta compaginació, aprofundint en l'experiència d'esportistes paralímpics que afronten desafiaments addicionals fruit de barreres personals, socials i contextuals. D'aquesta manera, aquesta tesi planteja dos objectius generals, més un tercer complementari degut a la irrupció de la pandèmia de la C-19, els quals s’aborden en dos estudis. El primer estudi respon al primer objectiu general de desenvolupar una taxonomia dels tipus d'Entorns Desenvolupadors de Carrera Dual a Espanya i reflectir-ne les característiques principals. Per assolir aquest objectiu es va analitzar informació documental, entrevistar i realitzar grups de discussió amb alguns agents claus dels entorns. El segon estudi se centra en donar resposta al segon objectiu general, analitzar i caracteritzar les experiències de carrera dual d'esportistes paralímpics que pertanyen a un centre esportiu del sistema públic. A més, aquest segon estudi aborda simultàniament l'objectiu complementari de descriure i analitzar l'impacte de les transicions impredictibles, tant holística (i.e., confinament) com específica (i.e., disrupció del cicle paralímpic), a conseqüència de la pandèmia de la C-19. Per assolir aquests objectius, vam dur a terme quatre entrevistes longitudinals amb cada participant durant un període de dos anys, les quals vam analitzar mitjançant una anàlisi temàtica reflexiva. El resultat principal del primer estudi va ser la identificació de tres macrosistemes principals: el sistema esportiu públic (e.g., CAR), el sistema esportiu privat (e.g., clubs) i el sistema educatiu (e.g., universitats). També destaca la coordinació entre les institucions esportives i acadèmiques per oferir flexibilitat als esportistes a l'hora de desenvolupar les seves carreres duals, i la manca d'entorns que donen suport a la compaginació de l’àmbit esportiu i laboral. El segon estudi va identificar, com a resultat principal, les característiques que diferencien el sistema paralímpic del convencional, destacant principalment el sistema de classificació de discapacitat en l'esport i el tipus de cobertura mediàtica dels mitjans de comunicació. A partir d'aquest darrer punt, els resultats mostren com els mitjans tenen un doble rol: per una banda, seguir reproduint representacions estigmatitzadores, o bé promoure una construcció més associada amb els èxits esportius i no tant amb les característiques físiques d’aquests esportistes. Pel que fa a l'entorn estudiat, destaca la sensació d'inclusió construïda a partir del tracte igualitari per part d'esportistes convencionals i professionals del centre, sumat a la bona accessibilitat de les instal·lacions. En relació a la vivència del confinament i l’aplaçament dels JJ. PP., el manteniment de les beques per part del Comitè Paralímpic Espanyol sumat a la familiaritat d'enfrontar-se a situacions d'incertesa similars, van fer que els esportistes paralímpics enfrontessin aquesta doble transició d'una manera adaptativa. Pel que fa a l'experiència d'aquells que van participar als Jocs, aquests van tenir un gust “descafeïnat” degut a la falta d'aficionats i les restriccions de mobilitat dins la vila paralímpica. Els resultats d'aquesta tesi doctoral evidencien la necessitat de promoure la carrera dual des d'enfocaments contextualitzats i inclusius, que tinguin en compte les característiques culturals, la configuració dels entorns i les experiències d'esportistes que sovint no estan representats pels enfocaments predominants en la investigació i el disseny de polítiques.

Los entornos que fomentan la compaginación de deporte y estudios cumplen un rol fundamental en favor del desarrollo integral de sus deportistas. Esta tesis doctoral contribuye al conocimiento sobre la conformación y funcionamiento de los distintos tipos de entornos que facilitan dicha compaginación, profundizando en la experiencia de deportistas paralímpicos quienes afrontan desafíos adicionales derivados de barreras personales, sociales y contextuales. De esta manera, esta tesis plantea dos objetivos generales, más un tercero agregado de forma complementaria a partir de la irrupción de la pandemia del C-19, los cuales abordamos en dos estudios. El primero estudio responde al primer objetivo general, desarrollar una taxonomía de los tipos de Entornos Desarrolladores de Carrera Dual en España y reflejar sus principales características. Para alcanzar este objetivo analizamos información documental, entrevistamos a agentes claves de los entornos y realizamos grupos de discusión con algunas de ellas. El segundo estudio en tanto se centra en dar respuesta al segundo objetivo general, analizar y caracterizar las experiencias de carrera dual de deportistas paralímpicos que pertenecen a un centro deportivo del sistema público. Además, este segundo estudio aborda simultáneamente el objetivo complementario de describir y analizar el impacto de las transiciones impredecibles, tanto holística (i.e., confinamiento) como específica (i.e., disrupción del ciclo paralímpico), producto de la pandemia del C-19. Para alcanzar estos objetivos realizamos cuatro entrevistas longitudinales en un período de dos años con cada participante, las cuales fueron analizadas utilizando el análisis temático reflexivo. El resultado principal del primer estudio fue la identificación de tres macrosistemas principales: el sistema deportivo público (e.g., CAR), el sistema deportivo privado (e.g., clubes) y el sistema educativo (e.g., universidades). También destaca la coordinación entre instituciones deportivas y académicas para brindar flexibilidad a los deportistas a la hora de realizar sus carreras duales, y la falta de entornos que apoyen la compaginación del ámbito deportivo y el laboral. El segundo estudio tuvo como principal resultado la identificación de características que diferencian al sistema paralímpico del convencional, destacando principalmente el sistema de clasificación de discapacidad para el deporte y el tipo de cobertura de los medios. A partir de este último punto, los resultados muestran como los medios cuentan con un doble rol: por una parte, seguir reproduciendo representaciones estigmatizadoras, o bien promover una construcción más relacionada a los logros deportivos y no a las características físicas de los deportistas paralímpicos. En cuanto al entorno estudiado destaca la sensación de inclusión construida a partir del trato igualitario por parte de deportistas convencionales y profesionales del centro, sumado a la accesibilidad de las instalaciones. Con respecto a la vivencia del confinamiento y aplazamiento de los JJ. PP., el mantenimiento de las becas por parte del Comité Paralímpico Español sumado a la familiaridad de enfrentarse a situaciones de incertidumbre similares, hicieron que los deportistas paralímpicos enfrentaran esta doble transición de una manera adaptativa. En cuanto a la experiencia de aquellos que participaron en los Juegos, éstos tuvieron un sabor “descafeinado” a partir de la falta de aficionados y las restricciones de movilidad dentro de la villa paralímpica. Los resultados de esta tesis doctoral evidencian la necesidad de promover la carrera dual desde enfoques contextualizados e inclusivos, que tengan en cuenta las características culturales, la conformación de los entornos y las experiencias de deportistas no representados por los enfoques predominantes de investigación y diseño de políticas.

Environments that encourage the combination of sports and education play a fundamental role in promoting the holistic development of their athletes. This doctoral thesis contributes to the understanding of the structure and functioning of different types of environments that facilitate this combination, delving into the experience of Paralympic athletes who face additional challenges derived from personal, social, and contextual barriers. Thus, this thesis proposes two general objectives, along with a third complementary objective added due to the outbreak of the C-19 pandemic, which we address in two studies. The first study addresses the first general objective, to develop a taxonomy of the types of Dual Career Development Environments in Spain and to outline their main characteristics. To achieve this objective, we analyzed documentary information, interviewed key stakeholders in these environments, and conducted focus groups with some of them. The second study focuses on responding to the second general objective, to analyze and characterize the dual career experiences of Paralympic athletes belonging to a sports centre in public system. Additionally, this second study simultaneously addresses the complementary objective of describing and analyzing the impact of unpredictable transitions, both holistic (e.g., lockdown) and specific (e.g., disruption of the Paralympic cycle), caused by the C-19 pandemic. To achieve these objectives, we conducted four longitudinal interviews over a two-year period with each participant, which were analyzed using reflexive thematic analysis. The main result of the first study was the identification of three main macrosystems: the public sports system (e.g., High-Performance Centres), the private sports system (e.g., clubs), and the educational system (e.g., universities). The study also highlighted the coordination between sports and academic institutions to provide flexibility for athletes pursuing dual careers, as well as the lack of environments that support the combination of sports and work. The main result of the second study was the identification of features that distinguish the Paralympic system from the conventional system, highlighting mainly the classification system for disability in sports and the type of media coverage. Regarding the latter, the findings reveal the dual role of the media: on one hand, perpetuating stigmatizing representations, and on the other, promoting a narrative centered on athletic achievements rather than Paralympic athletes' physical characteristics. Concerning the studied environment, the sense of inclusion stands out, fostered by equal treatment from conventional athletes and staff at the centre, along with the accessibility of the facilities. Regarding the experience of lockdown and the postponement of the Paralympic Games, the maintenance of grants by the Spanish Paralympic Committee, combined with the athletes' familiarity of facing similar situations of uncertainty, allowed Paralympic athletes to navigate this dual transition adaptively. Regarding the experience of those who participated in the Games, they described it as “decaffeinated” due to the absence of spectators and the mobility restrictions within the Paralympic Village. The results of this doctoral thesis highlight the need to promote dual careers through contextualized and inclusive approaches that consider cultural characteristics, the structure of the environments, and the experiences of athletes who are underrepresented in the predominant research approaches and policy designs.