Enhancing the responsiveness of HIV healthcare services in Spain to address long-term well-being

Abstract

[eng] HIV continues to be a major public health issue in Europe, including Spain. In 2014, UNAIDS introduced the 90-90-90 national targets, aiming that 90% of people living with HIV (PLHIV) know their HIV status, 90% of those diagnosed with HIV to be taking antiretroviral therapy (ART), and 90% of those on ART to be virally suppressed. This sequence of targets defined by specific national goals has helped drive advancements in policy, research, and service delivery, contributing to declines in mortality from HIV-related causes. These targets also highlight an important aspect of HIV prevention, as achieving viral suppression prevents onward transmission. Spain met the third target in 2021, with 73% of all PLHIV having achieved viral suppression. Despite advancements in antiretroviral therapy (ART) and improved life expectancy, PLHIV in Spain and elsewhere report health-related quality of life (HRQoL) that can be substantially improved, especially in some dimensions and areas, and substantial burdensome symptoms compared with the general population. Further, evidence demonstrates accelerated ageing and greater multimorbidity among this population, which may further impair HRQoL. In all countries, PLHIV report stigma and discrimination, which can impact their health and well-being through avoiding services and treatment or through psychosocial pathways that increase anxiety and depression. The advent of a national long-term well-being metric, similar to the 90-90-90 targets, may encourage countries to address issues beyond viral suppression in routine HIV care. Enhancing the monitoring capabilities in Spain such that they collect multimorbidity and HRQoL data may contribute to the health system’s ability to address issues beyond viral suppression. Factors most acutely impacting the HRQoL of PLHIV, such as psychological distress and material deprivation, if monitored by the sub- national and national health information systems in Spain may provide healthcare providers with additional knowledge to intervene on burdensome issues. Addressing these factors through integrated and patient-centered care approaches with monitoring via standardized data collection may enhance HRQoL and long-term well- being for PLHIV in Spain.

[cat] El VIH continua sent un problema de salut pública important a Europa, inclosa Espanya. L'any 2014, el programa conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA (ONUSIDA) va introduir els objectius nacionals 90-90-90, amb l'objectiu que el 90% de les persones que viuen amb VIH (PVVIH) coneguin el seu estat serològic, el 90% de les persones diagnosticades amb VIH rebin teràpia antiretroviral (TAR) i el 90% de les persones en TAR aconsegueixin la supressió viral. Aquesta seqüència d'objectius, definida per metes nacionals específiques, ha contribuït a impulsar avenços en polítiques, recerca i prestació de serveis, contribuint a la disminució de la mortalitat per causes relacionades amb el VIH. Aquests objectius també subratllen un aspecte important de la prevenció del VIH, ja que aconseguir la supressió viral prevé la transmissió del virus. Espanya va assolir el tercer objectiu l'any 2021, amb el 73% de totes les PVVIH havent aconseguit la supressió viral. Malgrat els avenços en la teràpia antiretroviral (TAR) i la millora de l'esperança de vida de les PVVIH, aquestes, tant a Espanya com a altres indrets, manifesten que la seva qualitat de vida relacionada amb la salut (health-related quality of life, HRQoL) es pot millorar substancialment, especialment en algunes dimensions i àrees concretes. Les PVVIH pateixen símptomes significativament més complexos en comparació amb la població general. A més, l'evidència entre les persones que envelleixen amb VIH demostra un envelliment accelerat i una major multimorbilitat en aquesta població, la qual cosa pot afectar encara més la seva HRQoL. En tots els països, les PVVIH denuncien l’estigma i la discriminació que pateixen, i que poden afectar la seva salut i benestar, ja que els porta a evitar l’ús de serveis i tractaments, o bé mitjançant vies psicosocials que augmenten l'ansietat i la depressió. L'adopció d'un indicador nacional de benestar a llarg termini, similar als objectius 90-90-90, pot incentivar els països a abordar els problemes que pateixen les PVVIH, més enllà de la supressió viral gestionada en l'atenció rutinària del VIH. Millorar les capacitats de monitoratge a Espanya de manera que es recullin dades sobre multimorbilitat i HRQoL pot contribuir a la capacitat del sistema de salut per abordar aquests problemes. Si aquells factors que més impacten en la HRQoL de les PVVIH, com el malestar psicològic i la privació material, són monitoritzats pels sistemes

d'informació sanitària subnacionals i nacionals d'Espanya, aquests poden proporcionar als professionals de la salut un valuós coneixement addicional que els permeti intervenir en la gestió dels problemes que pateixen les PVVIH. Així doncs, abordar aquests factors a través d’una atenció integrada i centrada en el pacient, amb un monitoratge basat en la recollida estandarditzada de dades, pot millorar la HRQoL de les PVVIH a Espanya.