Gender Equality Policies in Higher Education: Political Struggles, Dilution, and Resistances

Abstract

Les polítiques d'igualtat de gènere han adquirit creixent rellevància en les agendes educatives globals i nacionals, però la seva implementació continua sent un procés complex i disputat. Malgrat els compromisos formals, la traducció dels mandats d'igualtat de gènere en marcs institucionals sovint enfronta esvaïment i resistència. L'absència d'una definició única de la igualtat de gènere, les diferents prioritats institucionals i les estructures de governança obstaculitzen la seva implementació substantiva. A més, aquestes polítiques solen inserir-se en mecanismes burocràtics que prioritzen resultats quantificables, la qual cosa pot despolititzar les demandes feministes i limitar el seu potencial transformador. Aquest estudi examina la formulació i posada en pràctica de les polítiques d'igualtat de gènere en l'educació superior, centrant-se en el cas de Catalunya. Concretament, analitza les condicions que van possibilitar l'aparició de polítiques que exigeixen la introducció de perspectives de gènere en l'ensenyament universitari, les formes en què aquests mandats de política s'han construït discursivament i com es posen en pràctica dins de les universitats, posant èmfasis tant en la influència dels llegats institucionals com en les formes de resistència. La recerca segueix un enfocament qualitatiu. A través de l'anàlisi de documents i entrevistes semiestructurades, examina la formulació i posada en pràctica d'aquestes polítiques en Facultats d'Educació a Catalunya. L'anàlisi beu de múltiples marcs teòrics, incloent-hi el Multiple Streams Framework, el process tracing, el Critical Frame Analysis, el institucionalismo històric i feminista, i literatura sobre instruments de política, enfocaments d'igualtat de gènere, tradicions administratives i resistències a les polítiques d'igualtat. Els resultats evidencien dinàmiques interconnectades en la formulació i posada en pràctica d'aquestes polítiques. Quant a la formulació, l'estudi mostra que els esforços recents per incloure perspectives de gènere en l'ensenyament universitari han estat canalitzats principalment a través de mecanismes d'acreditació. Això ha estat possible per la centralitat de la qualitat en la governança universitària, l'auge global dels feminismes, la priorització de la igualtat de gènere en l'agenda política, i un clima polític favorable. A més, la conceptualització de la ‘perspectiva de gènere en la docència universitària’ s'ha emmarcat en narratives dominants que prioritzen la ‘igualtat com a diferència’ o la ‘igualtat com a semblança’, mentre que les perspectives interseccionals i no binàries romanen marginades. Quant a la posada en pràctica, els resultats mostren que les respostes institucionals tendeixen cap al formalisme burocràtic, influenciat pels llegats de la tradició administrativa napoleònica a Catalunya. Així mateix, s'identifiquen múltiples formes de resistència als mandats de gènere, des de l'oposició explícita fins a formes passives com la no-responsabilització. Aquesta tesi contribueix a la literatura sobre polítiques educatives en examinar com els marcs de governança influeixen en la formulació i posada en pràctica de polítiques d'igualtat de gènere en l'educació superior. Exposa les tensions derivades del seu vincle amb l'acreditació, que prioritza el compliment formal sobre compromisos substantius amb la transformació estructural. La recerca mostra com les demandes feministes interactuen amb dinàmiques institucionals. Així mateix, ressalta com el personal docent i els actors institucionals naveguen, adapten o es resisteixen a aquests mandats dins de contextos de governança específics. Centrant-se en Catalunya, aquesta recerca ofereix perspectives sobre les dinàmiques més àmplies de les polítiques educatives i els desafiaments estructurals per a introduir perspectives de gènere en l'educació superior en diversos contextos.

Las políticas de igualdad de género han adquirido creciente relevancia en las agendas educativas globales y nacionales, pero su implementación sigue siendo un proceso complejo y disputado. A pesar de los compromisos formales, la traducción de los mandatos de igualdad de género en marcos institucionales a menudo enfrenta desvanecimiento y resistencia. La ausencia de una definición única de la igualdad de género, las diferentes prioridades institucionales y las estructuras de gobernanza obstaculizan su implementación sustantiva. Además, estas políticas suelen insertarse en mecanismos burocráticos que priorizan resultados cuantificables, lo que puede despolitizar las demandas feministas y limitar su potencial transformador. Este estudio examina la formulación y puesta en práctica de las políticas de igualdad de género en la educación superior, centrándose en el caso de Catalunya. Concretamente, analiza las condiciones que posibilitaron la aparición de políticas que exigen la introducción de perspectivas de género en la enseñanza universitaria, las formas en que estos mandatos de política se han construido discursivamente y cómo se ponen en práctica dentro de las universidades, poniendo énfasis tanto en la influencia de los legados institucionales como en las formas de resistencia. La investigación sigue un enfoque cualitativo. A través del análisis de documentos y entrevistas semiestructuradas, examina la formulación y puesta en práctica de estas políticas en Facultades de Educación en Catalunya. El análisis bebe de múltiples marcos teóricos, incluyendo el Multiple Streams Framework, el process tracing, el Critical Frame Analysis, el institucionalismo histórico y feminista, y literatura sobre instrumentos de política, enfoques de igualdad de género, tradiciones administrativas y resistencias a las políticas de igualdad. Los hallazgos evidencian dinámicas interconectadas en la formulación y puesta en práctica de estas políticas. En la formulación, el estudio muestra que los esfuerzos recientes por integrar perspectivas de género en la enseñanza universitaria han sido canalizados principalmente a través de mecanismos de acreditación vinculados a las lógicas del New Public Management. Esto ha sido posible por el auge global de los feminismos, la priorización de la igualdad de género en la agenda política, la centralidad de la calidad en la gobernanza universitaria, y un clima político favorable. Además, la conceptualización de la ‘perspectiva de género en la docencia universitaria’ se ha enmarcado en narrativas dominantes que priorizan la ‘igualdad como diferencia’ o la ‘igualdad como semejanza’, mientras que las perspectivas interseccionales y no binarias permanecen marginadas. En cuanto a la puesta en práctica, los hallazgos revelan que las respuestas institucionales tienden hacia el formalismo burocrático, influenciado por los legados de la tradición napoleónica en Cataluña. Asimismo, se identifican múltiples formas de resistencia a los mandatos de género, desde la oposición explícita hasta formas pasivas como la no-responsabilización. Esta tesis contribuye a la literatura sobre políticas educativas al examinar cómo los marcos de gobernanza influyen en la formulación y puesta en práctica de políticas de igualdad de género en la educación superior. Expone las tensiones derivadas de su vínculo con la acreditación, que prioriza el cumplimiento formal sobre compromisos sustantivos con la transformación estructural. La investigación muestra cómo las demandas feministas interactúan con dinámicas institucionales. Asimismo, resalta cómo el personal docente y los actores institucionales navegan, adaptan o se resisten a estos mandatos dentro de contextos de gobernanza específicos. Centrándose en Catalunya, esta investigación ofrece perspectivas sobre las dinámicas más amplias de las políticas educativas y los desafíos estructurales para introducir perspectivas de género en la educación superior en diversos contextos.

Gender equality policies have gained increasing prominence in global and national education agendas, yet their implementation remains a contested and complex process. Despite formal commitments, the translation of gender equality mandates into institutional frameworks often leads to tensions between policy ambitions and entrenched institutional structures, as they often encounter dilution and resistance. The absence of a unified understanding of gender equality, the heterogeneous and competing priorities within educational institutions, and the structural constraints of governance frameworks are some of the factors that often hinder substantive implementation. Additionally, gender equality policies are frequently embedded within bureaucratic mechanisms that prioritize compliance and quantifiable outcomes, potentially depoliticizing feminist demands and limiting their transformative potential. This study examines how gender equality policies in higher education are formulated and enacted, focusing on the case of Catalonia. In particular, the research aims to explore the conditions that enabled the emergence of policies requiring the introduction of gender perspectives in university teaching, the ways in which these policy mandates have been discursively constructed, and how they are enacted within universities, centering both on the influence of institutional legacies and the forms of resistance to these policies. Methodologically, the research follows a qualitative approach, grounded in critical realism and critical policy sociology. Through policy document analysis and semi-structured interviews with policymakers and faculty members, the study examines both policy formulation and enactment in Catalan public universities, particularly in Faculties of Education. The analysis draws on multiple theoretical frameworks, including the Multiple Streams Framework, process tracing, Critical Frame Analysis, historical and feminist institutionalism, and literature on policy instruments, gender equality approaches, administrative traditions, and resistance to equality policies. These frameworks prove useful to shed light on the policy process from multiple angles. The findings highlight distinct but interconnected dynamics in policy formulation and enactment. In terms of formulation, the study shows that recent efforts to integrate gender perspectives in university teaching have been primarily channeled through accreditation mechanisms linked to New Public Management logics. This process has been shaped by multiple conditions, including the global momentum of feminism, the prioritization of gender issues in public policy, the consolidation of quality assurance as a central governance tool in universities, and a favorable political climate. Additionally, the conceptualization of ‘gender perspective in university teaching’ has been framed within dominant narratives that prioritize either ‘equality as difference’ or ‘equality as sameness,’ while intersectional and non-binary perspectives remain marginalized. Regarding enactment, the findings reveal that institutional responses have often resulted in bureaucratic formalism rather than substantive engagement, where the legacy of the Napoleonic administrative tradition in Catalonia has played a key role. The study also identifies multiple forms of resistance to gender mandates, ranging from explicit opposition to passive forms such as unawareness or lack of ownership, shaped by broader institutional inertia and managerialist governance frameworks. This dissertation contributes to scholarship on education policy by critically examining how governance frameworks shape the formulation and enactment of gender equality policies in higher education. It reveals the tensions derived from embedding gender equality mandates within accreditation mechanisms. By interrogating the competing logics that influence policy formulation, the study uncovers how feminist demands interact with institutional constraints. Furthermore, it highlights how faculty members and institutional actors navigate, adapt, or resist these mandates within specific governance contexts. By focusing on Catalonia, this research provides insights into the broader dynamics of education policy, shedding light on the structural challenges of embedding gender perspectives in higher education across diverse contexts.