Grans esdeveniments esportius: sostenibilitat, hàbits esportius, percepció comunitària i participació democràtica

Abstract

La tesi aborda el fenomen de la sostenibilitat en els grans esdeveniments esportius des d’una perspectiva multidimensional, analitzant tant els impactes mediambientals com socials i la seva relació amb els hàbits esportius, la percepció comunitària i la participació democràtica. A través dels diferents capítols, es proporciona una anàlisi detallada d’aquests aspectes per oferir una comprensió global dels desafiaments i oportunitats que representen aquests esdeveniments. El primer capítol presenta el marc conceptual i contextual de la recerca, on es defineixen els grans esdeveniments esportius com a motors de desenvolupament econòmic i social, però també com a fonts de desafiaments en termes de sostenibilitat. Es discuteixen les implicacions d’aquests esdeveniments en les infraestructures, l'ecosistema urbà i la cohesió social, així com els processos participatius associats a la seva organització. Els capítols 2 al 5 corresponen a estudis que aborden aspectes específics relacionats amb la sostenibilitat en esdeveniments esportius. El capítol 2 fa una revisió sistemàtica de l'impacte ambiental dels grans esdeveniments esportius, identificant tant els beneficis com els reptes associats a la seva organització, amb especial èmfasi en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la gestió de residus. El capítol 3 se centra en l’adaptació i validació del qüestionari SUS-TAS en la seva versió espanyola simplificada, per mesurar les actituds cap al turisme sostenible en contextos on es desenvolupen grans esdeveniments esportius. En el capítol 4, es realitza un estudi sobre la percepció comunitària del turisme sostenible i la seva relació amb els hàbits esportius en la comarca de l’Alt Urgell, destacant com els hàbits esportius influeixen en la percepció del turisme associat a aquests esdeveniments. El capítol 5 analitza les variables sociodemogràfiques i esportives que influeixen en el suport comunitari per a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern a l'Alt Urgell, destacant el paper de la participació democràtica en la presa de decisions sobre la celebració d’aquests esdeveniments. Els capítols de discussió i conclusions, es revisen les implicacions teòriques i pràctiques dels resultats obtinguts al llarg de la tesi, es posa de manifest la importància de fomentar el desenvolupament sostenible en els grans esdeveniments esportius i es destaca la necessitat d’un diàleg continu entre organitzadors, comunitats locals i altres actors per assegurar que aquests esdeveniments generin beneficis duradors i equitatius. Així mateix, es subratlla la rellevància de la participació democràtica com a mecanisme per garantir que les comunitats afectades puguin influir en les decisions relacionades amb aquests esdeveniments.

Se investiga la sostenibilidad en los grandes eventos deportivos desde una perspectiva multidimensional, analizando tanto los impactos medioambientales como sociales y su relación con los hábitos deportivos, la percepción comunitaria y la participación democrática. A través de los diferentes capítulos, se proporciona un análisis detallado de estos aspectos para ofrecer una comprensión global de los desafíos y oportunidades que representan estos eventos. El primer capítulo presenta el marco conceptual y contextual de la investigación, donde se definen los grandes eventos deportivos como motores de desarrollo económico y social, pero también como fuentes de desafíos en términos de sostenibilidad. Se discuten las implicaciones de estos eventos en las infraestructuras, el ecosistema urbano y la cohesión social, así como los procesos participativos asociados a su organización. Los capítulos 2 al 5 corresponden a estudios que abordan aspectos específicos relacionados con la sostenibilidad en eventos deportivos. El capítulo 2 realiza una revisión sistemática del impacto ambiental de los grandes eventos deportivos, identificando tanto los beneficios como los retos asociados a su organización, con especial énfasis en las emisiones de gases de efecto invernadero y la gestión de residuos. El capítulo 3 se centra en la adaptación y validación del cuestionario SUS-TAS en su versión española simplificada, para medir las actitudes hacia el turismo sostenible en contextos donde se desarrollan grandes eventos deportivos. En el capítulo 4, se realiza un estudio sobre la percepción comunitaria del turismo sostenible y su relación con los hábitos deportivos en la comarca del Alt Urgell, destacando cómo los hábitos deportivos influyen en la percepción del turismo asociado a estos eventos. El capítulo 5 analiza las variables sociodemográficas y deportivas que influyen en el apoyo comunitario para la candidatura de los Juegos Olímpicos de Invierno en el Alt Urgell, destacando el papel de la participación democrática en la toma de decisiones sobre la celebración de estos eventos. En los capítulos de discusión y conclusiones, se revisan las implicaciones teóricas y prácticas de los resultados obtenidos a lo largo de la tesis. Se pone de manifiesto la importancia de fomentar el desarrollo sostenible en los grandes eventos deportivos y se destaca la necesidad de un diálogo continuo entre organizadores, comunidades locales y otros actores para asegurar que estos eventos generen beneficios duraderos y equitativos. Asimismo, se subraya la relevancia de la participación democrática como mecanismo para garantizar que las comunidades afectadas puedan influir en las decisiones relacionadas con estos eventos.

The sustainability of major sporting events is investigated from a multidimensional perspective, analyzing both environmental and social impacts and their relationship with sports habits, community perception, and democratic participation. Throughout the different chapters, a detailed analysis of these aspects is provided to offer a comprehensive understanding of the challenges and opportunities these events represent. The first chapter presents the conceptual and contextual framework of the research, where major sporting events are defined as drivers of economic and social development, but also as sources of sustainability challenges. The implications of these events for infrastructure, the urban ecosystem, and social cohesion are discussed, as well as the participatory processes associated with their organization. Chapters 2 to 5 correspond to studies that address specific aspects related to sustainability in sporting events. Chapter 2 provides a systematic review of the environmental impact of major sporting events, identifying both the benefits and challenges associated with their organization, with particular emphasis on greenhouse gas emissions and waste management. Chapter 3 focuses on the adaptation and validation of the simplified Spanish version of the SUS-TAS questionnaire to measure attitudes towards sustainable tourism in contexts where major sporting events are held. In Chapter 4, a study is conducted on community perception of sustainable tourism and its relationship with sports habits in the region of Alt Urgell, highlighting how sports habits influence the perception of tourism associated with these events. Chapter 5 analyzes the socio-demographic and sports-related variables that influence community support for the bid for the Winter Olympic Games in Alt Urgell, highlighting the role of democratic participation in decision-making regarding the celebration of such events. In the discussion and conclusion chapters, the theoretical and practical implications of the results obtained throughout the thesis are reviewed. The importance of promoting sustainable development in major sporting events is emphasized, and the need for ongoing dialogue between organizers, local communities, and other stakeholders is highlighted to ensure that these events generate lasting and equitable benefits. Furthermore, the relevance of democratic participation as a mechanism to ensure that affected communities can influence decisions related to these events is underscored.