Effectiveness of workplace exercise interventions for spinal pain management among sedentary office workers

Abstract

Objectius: Aquesta tesi va tenir com a objectiu millorar l’evidència sobre l’efectivitat de les intervencions d’exercici al lloc de treball per reduir el dolor de columna en treballadors d’oficina. Els objectius específics van ser: (1) sintetitzar l’evidència sobre la seva efectivitat en la reducció de trastorns musculoesquelètics, (2) explorar les experiències dels treballadors amb el dolor de columna, l’ergonomia i les pauses actives, i (3) avaluar l’impacte d’una intervenció de pauses actives en el dolor de columna, la motivació per a l’exercici i l’adherència.

Metodologia: Es va realitzar una revisió sistemàtica d’assaigs controlats aleatoritzats sobre intervencions d’exercici en el treball. Posteriorment, es va aplicar un disseny de mètodes mixtos, incloent un estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades (n=17) per explorar les percepcions dels treballadors i un ECA per conglomerats (n=86) per avaluar una intervenció en línia de pauses actives durant sis setmanes, comparant-la amb un grup de control.

Resultats: La revisió sistemàtica va indicar que les intervencions d’exercici al treball poden reduir el dolor musculoesquelètic, tot i que la heterogeneïtat dels estudis i el risc de biaix van limitar les conclusions. Els resultats qualitatius van mostrar que els treballadors normalitzen el dolor de columna, però valoren les pauses actives digitals per gestionar-lo. En l’ECA, la intervenció va reduir significativament el dolor de columna i el presentisme, amb una alta adherència atribuïda al disseny centrat en el treballador.

Conclusions: Les pauses actives redueixen eficaçment el dolor de columna i el presentisme, promovent l’autogestió. La participació dels treballadors en el disseny millora l’adherència, destacant la necessitat d’estratègies personalitzades que abordin factors clau com la postura i la càrrega de treball.

Objetivos: Esta tesis tuvo como objetivo mejorar la evidencia sobre la efectividad de las intervenciones de ejercicio en el lugar de trabajo para reducir el dolor de columna en trabajadores de oficina. Los objetivos específicos fueron: (1) sintetizar la evidencia sobre su efectividad en la reducción de trastornos musculoesqueléticos, (2) explorar las experiencias de los trabajadores con el dolor de columna, la ergonomía y las pausas activas, y (3) evaluar el impacto de una intervención de pausas activas en el dolor de columna, la motivación para el ejercicio y la adherencia.

Metodología: Se realizó una revisión sistemática de ensayos controlados aleatorizados sobre intervenciones de ejercicio en el trabajo. Luego, se aplicó un diseño de métodos mixtos, incluyendo un estudio cualitativo con entrevistas semiestructuradas (n=17) para explorar las percepciones de los trabajadores y un ECA por conglomerados (n=86) para evaluar una intervención en línea de pausas activas durante seis semanas, comparándola con un grupo de control.

Resultados: La revisión sistemática indicó que las intervenciones de ejercicio en el trabajo pueden reducir el dolor musculoesquelético, aunque la heterogeneidad de los estudios y el riesgo de sesgo limitaron las conclusiones. Los resultados cualitativos mostraron que los trabajadores normalizan el dolor de columna, pero valoran las pausas activas digitales para gestionarlo. En el ECA, la intervención redujo significativamente el dolor de columna y el presentismo, con una alta adherencia atribuida al diseño centrado en el trabajador.

Conclusiones: Las pausas activas reducen eficazmente el dolor de columna y el presentismo, promoviendo la autogestión. La participación de los trabajadores en el diseño mejora la adherencia, destacando la necesidad de estrategias personalizadas que aborden factores clave como la postura y la carga de trabajo.

Objectives: This dissertation aimed to enhance evidence on the effectiveness of workplace exercise interventions for reducing spinal pain in office workers. Specific objectives were to (1) synthesise evidence on their effectiveness in reducing musculoskeletal disorders, (2) explore workers’ experiences with spinal pain, ergonomics, and active breaks, and (3) assess an active break intervention’s impact on spinal pain, exercise motivation, and adherence.

Methodology: To address specific objective (1), Studies I and II included a systematic review of randomised controlled trials assessing workplace exercise interventions. For specific objectives (2) and (3), a mixed-methods design was implemented. Study III developed a protocol outlining the two phases of the mixed-methods design, while Study IV employed a qualitative phenomenological approach, with a total of 17 office workers. Study V addressed specific objective (3) by implementing a randomised controlled trial with a total of 86 participants, conducting an intervention to compare the effectiveness of an active break program in reducing spinal pain, considering the insights from the prior qualitative phase, against a control group that continued their routine activities.

Results: The systematic review indicated workplace exercise interventions could reduce musculoskeletal pain, though findings were limited by heterogeneity and risk of bias. Qualitative insights revealed that office workers normalised spinal pain but valued digital active breaks to manage discomfort and stress. The RCT showed significant spinal pain and presenteeism reductions, with high adherence attributed to the worker-informed design.

Conclusions: Active breaks effectively reduce spinal pain and presenteeism, promoting self-management. Worker involvement in intervention design enhances adherence, highlighting the need for tailored, needs-based strategies addressing key contributors such as poor posture and workload.