El enfoque participativo para promover la parentalidad positiva de familias en situación de riesgo social
llistat de metadades
Autor/a
Director/a
Balsells, M. Àngels
Fecha de defensa
2025-06-17
Páginas
250 p.
Departamento/Instituto
Universitat de Lleida. Departament de Pedagogia i Psicologia
Resumen
La intervenció socioeducativa amb famílies en situació de risc, especialment quan existeixen dificultats en l’exercici de la parentalitat, representa un repte científic, social i professional. En aquest context, la parentalitat positiva s’ha consolidat com a un element central pel treball amb les famílies promovent accions i recursos ecològics, inclusius i participatius. L’enfocament participatiu ha evolucionat fins a reconèixer que la participació de la família ha de guiar tot el procés d’intervenció, de manera que aquesta no tan sols sigui destinatària de la intervenció, sinó que assumeixi un rol protagonista en la comprensió de la seva realitat, la presa de decisions sobre el pla de treball familiar, el desenvolupament d’accions i l'avaluació dels resultats. Encara que la participació familiar és un element ineludible en els processos socioeducatius, la seva aplicació pràctica es continua enfrontant a reptes importants. Amb l’objectiu d’aportar coneixement en aquest àmbit, aquesta tesi doctoral profunditza en l’enfocament participatiu en la intervenció amb famílies en risc. Es presenta en format de compendi d’articles, abordant diverses dimensions de la investigació a través d'una metodologia d’investigació-acció participativa. S’analitzen els elements que afavoreixen la integració de la veu de les famílies en els serveis de suport familiar, s’explora el desenvolupament d’un procés d’investigació participativa amb mares en situació de risc per a la coproducció del recurs “Triángulo P+”, i s’examina com es pot adequar un programa d’atenció familiar basat en aquest enfocament a un context específic de serveis socials. A més, s’analitzen les possibilitats i limitacions de la pràctica reflexiva com a estratègia per adequar el programa a la realitat local. Els resultats indiquen que el model de participació de Lundy, concebut originalment per a orientar la participació infantil, pot aplicar-se també per a analitzar les condicions que afavoreixin la participació de les famílies, considerant aspectes com l’espai, la veu, l’audiència i la influencia. A més, la reflexió sobre aquestes dimensions contribueix al desenvolupament de competències interprofessionals en els i les professionals. Junt amb això, emergeix el concepte de metaparticipació com a la reflexió de les famílies sobre la seva pròpia participació. En el procés d’investigació participativa amb mares, les fases de preparació, audiència i validació han permès que les mares en situació de risc assumeixin un paper d’investigadores i generen coneixement sobre l’exercici de la parentalitat, a la vegada que han coproduït recursos per a cada dimensió del “Triángulo P+”. Finalment, els resultats ens indiquen que, per a adequar un programa d’atenció familiar a la realitat contextual dels serveis socials, la pràctica reflexiva es postula com a una estratègia participativa solvent i adequada. A la vegada, permet la creació d’un disseny del programa adaptat a la realitat contextual, l’apropiació de la metodologia per part de les professionals d’atenció directa, els i les responsables institucionals i els agents del context, i identifica els canvis necessaris en l'organització dels serveis socials per a la sostenibilitat del programa. Finalment, es conclou que la pràctica reflexiva permet un diàleg continu entre investigació, pràctica i política el que genera major i millor resposta les necessitats de les famílies en situació de risc social des de l’enfocament participatiu.
La intervención socioeducativa con familias en situación de riesgo, especialmente cuando hay dificultades en el ejercicio de la parentalidad, representa un desafío científico, social y profesional. En este contexto, la parentalidad positiva se ha consolidado como un elemento central para el trabajo con las familias promoviendo acciones y recursos ecológicos, inclusivos y participativos. El enfoque participativo ha evolucionado hasta reconocer que la participación de la familia debe guiar todo el proceso de intervención, de modo que esta no solo sea destinataria de la intervención, sino que asuma un rol protagonista en la comprensión de su realidad, la toma de decisiones sobre el plan de trabajo familiar, el desarrollo de acciones y la evaluación de los resultados. Sin embargo, aunque la participación familiar es un elemento ineludible en los procesos socioeducativos, su aplicación práctica se sigue enfrentando a importantes retos. Con el objetivo de aportar conocimiento en este ámbito, esta tesis doctoral profundiza en el enfoque participativo en la intervención con familias en riesgo. Se presenta en formato de compendio de artículos, abordando distintas dimensiones de la investigación a través de una metodología de investigación-acción participativa. Se analizan los elementos que favorecen la integración de la voz de las familias en los servicios de apoyo familiar, se explora el desarrollo de un proceso de investigación participativa con madres en situación de riesgo para la coproducción del recurso Triángulo P+, y se examina cómo se puede adecuar un programa de atención familiar basado en este enfoque a un contexto específico de servicios sociales. Además, se analizan las posibilidades y limitaciones de la práctica reflexiva como estrategia para adecuar el programa a la realidad local. Los resultados indican que el modelo de participación de Lundy, concebido originalmente para orientar la participación infantil, puede aplicarse también para analizar las condiciones que favorecen la participación de las familias, considerando aspectos como el espacio, la voz, la audiencia y la influencia. Además, la reflexión sobre estas dimensiones contribuye al desarrollo de competencias interprofesionales en las y los profesionales. Junto a esto, emerge el concepto de metaparticipación como la reflexión de las familias sobre su propia participación. En el proceso de investigación participativa con madres, las fases de preparación, audiencia y validación han permitido que las madres en situación de riesgo asuman un papel de investigadoras y generen conocimiento sobre el ejercicio de la parentalidad, a la vez que han coproducido recursos para cada dimensión del Triángulo P+. Finalmente, los resultados nos indican que, para adecuar un programa de atención familiar a la realidad contextual de los servicios sociales, la práctica reflexiva se postula como una estrategia participativa solvente y adecuada. A la vez, permite la creación de un diseño del programa adaptado a la realidad contextual, la apropiación de la metodología por parte de las profesionales de atención directa, los y las responsables institucionales y los agentes del contexto, e identifica los cambios necesarios en la organización de los servicios sociales para la sostenibilidad del programa. Finalmente, se concluye que la práctica reflexiva permite un diálogo continuo entre investigación, práctica y política, lo que genera mayor y mejor respuesta a las necesidades de las familias en situación de riesgo social desde el enfoque participativo.
Socio-educational interventions with families at risk, particularly when parenting difficulties arise, represent a scientific, social, and professional challenge. Within this context, positive parenting has emerged as a key element in working with families by promoting ecological, inclusive, and participatory actions and resources. The participatory approach has evolved to acknowledge that family participation should guide the entire intervention process, ensuring that families are not merely recipients but rather active agents in understanding their reality, making decisions about family work plans, developing actions, and evaluating outcomes. However, despite family participation being essential in socio-educational processes, its practical implementation continues to face significant challenges. With the purpose of deepening knowledge in this field. This doctoral thesis delves into the participatory approach within interventions involving families at risk. Presented in a compendium of articles, it explores various dimensions of the research through a participatory action research methodology. The thesis analysis the elements that facilitate the integration of families' voices into family support services; explores the development of a participatory research process with mothers at risk situations for the co-production of the “Triángulo P+”" resource; and analyzes how a family support program based on this participatory approach can be adapted to a specific social services context. Furthermore, the thesis examines the possibilities and limitations of reflective practice as a strategy for adapting the program to the local context. Results indicate that Lundy's participation model, originally designed to guide child participation, can also be applied to analyze conditions that foster family participation, considering aspects such as space, voice, audience, and influence. Reflection on these dimensions further supports the development of interprofessional competencies among professionals. Alongside this, the concept of metaparticipation emerges, defined as families' reflection on their own participation. In the participatory research process with mothers, the phases of preparation, audience, and validation have allowed mothers with at risk situations to assume the role of researchers and generate knowledge about parenting practices, while simultaneously co-producing resources for each dimension of the “Triángulo P+”. Finally, the results indicate that, to adapt a family support program to the contextual reality of social services, reflective practice emerges as a solid and appropriate participatory strategy. At the same time, it facilitates the creation of contextually tailored program designs, facilitates the appropriation of the methodology among direct-care professionals, institutional stakeholders, and contextual agents, and identifies necessary organizational changes within Social Services to sustain the program. Ultimately, it is concluded that reflective practice enables continuous dialogue between research, practice, and policy, thereby generating a greater and better response to the needs of families at risk through a participatory approach.
Palabras clave
Famílies en situació de risc; Parentalitat positiva; Enfocament participatiu; Familias en situación de riesgo; Parentalidad positiva; Enfoque participativo; Families at risk; Positive parenting; Participatory approach
Materias
3 - Ciencias sociales
Área de conocimiento
Derechos
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.