Exploring barriers, motives and self-determination in physical activity: Implications for stroke rehabilitation and depressive symptoms treatment

Abstract

L'activitat física (AF) és una estratègia consolidada per a promoure la salut, afavorir la rehabilitació i l’atenció de condicions cròniques. Tanmateix, participar i mantenir-se actiu físicament continua sent un repte per a les persones que han patit un ictus i per aquelles que presenten símptomes depressius, dues poblacions que pateixen una càrrega substancial de discapacitat a nivell mundial. Investigacions prèvies han identificat diverses barreres biopsicosocials (p. ex., fatiga, manca de suport, ànim baix) i factors motivacionals (p. ex., augment del suport, gaudi, millora de la salut) que influeixen en la participació d’AF. No obstant això, aquests estudis rarament apliquen un marc teòric per interpretar aquests resultats, i la relació entre aquests determinats biopsicosocials de l’AF i els resultats de la rehabilitació o del funcionament roman inexplorada. Aquesta tesi aborda aquestes bretxes explorant com les barreres, els motius i la motivació es relacionen tant amb els resultats de la rehabilitació com amb la pràctica de l'AF en persones que han patit un ictus i en persones que experimenten símptomes depressius. Guiada per la Teoria de l'Autodeterminació (Self-Determination Theory, SDT), la tesi inclou dos estudis empírics. L'estudi 1, fet amb un disseny ambispectiu, analitza com les barreres, els motius i els estils de regulació motivacional influeixen en l'efectivitat de la rehabilitació (REs) i de l'AF en persones amb ictus. En l'estudi 2 vam utilitzar un disseny transversal per investigar el funcionament i variables similars en persones amb símptomes depressius. Es van utilitzar instruments validats i per a les anàlisis estadístiques es van incloure models de regressió lineal ajustats per covariants. Els resultats van revelar patrons tant compartits com específics segons la condició. La fatiga va ser una barrera crítica tant en persones amb ictus com en aquelles amb símptomes depressius; tanmateix, el seu paper va diferir entre ambdues poblacions. En persones amb símptomes depressius, la fatiga afectava negativament el funcionament i l'AF, mentre que en persones amb ictus, estava inesperadament associada amb millores en REs. Els motius relacionats amb la forma física van ser compartits, mentre que les preocupacions sobre la imatge corporal van ser específics de les persones amb símptomes depressius. En les persones amb ictus, les motivacions autònomes es van associar amb un augment de la participació en l'exercici, mentre que les motivacions controlades i l'amotivació van predir una menor REs i implicació en l’AF. El gaudi i la competència no van ser predictius de resultats positius ni en REs, ni funcionament o la participació d’AF, possiblement a causa de la interferència dels símptomes. La tesi destaca la importància d’intervencions personalitzades, basades en perfils motivacionals i adaptades al context. L’avaluació motivacional prèvia, el disseny sensible a la fatiga i l’ús flexible de motius extrínsecs poden millorar l’eficàcia de les intervencions. A més a més, és fonamental abordar les barreres sistèmiques, com ara l'accés insuficient a l'assistència sanitària, i la manca de recursos especialitzats per a la seva implementació. En general, els resultats subratllen el valor dels enfocaments centrats en la persona i fonamentats en una base teòrica per a promoure l’AF en poblacions clíniques.

La actividad física (AF) es una estrategia ampliamente reconocida para la promoción de la salud, facilitar la rehabilitación y atender condiciones crónicas. Sin embargo, participar y mantener la práctica de AF sigue siendo un desafío para las personas con ictus y aquellas que presentan síntomas depresivos, dos poblaciones que experimentan una carga sustancial de discapacidad a nivel mundial. Investigaciones previas han identificado diversas barreras biopsicosociales (ej. fatiga, falta de apoyo, estado de ánimo bajo) y factores motivacionales (ej., mayor apoyo, disfrute, mejora de la salud) que influyen en la participación de la AF. No obstante, estos estudios rara vez aplican un marco teórico para interpretar estos hallazgos, y la relación entre estos determinantes biopsicosociales de la AF y los resultados en rehabilitación o funcionamiento permanecen sin explorar. Esta tesis aborda estas brechas analizando como las barreras, los motivos y la motivación se relacionan tanto como con los resultados en rehabilitación como con la práctica de AF en personas con ictus y personas que experimentan síntomas depresivos. Guiada por la Teoría de la Autodeterminación (Self-Determination Theory, SDT), esta tesis incluye dos estudios empíricos. El estudio 1, con un diseño ambiespectivo, analizó cómo las barreras, los motivos y los estilos de regulación motivacional se relacionan con la efectividad de la rehabilitación (REs) y la participación en AF en personas con ictus. El estudio 2, de diseño transversal, exploró el funcionamiento y variables similares en personas con síntomas depresivos. Se utilizaron instrumentos validados y modelos de regresión lineal ajustados. Los resultados indicaron patrones tanto compartidos como específicos según la condición. La fatiga fue una barrera relevante tanto en personas con ictus como en aquellas con síntomas depresivos; sin embargo, su papel fue diferente en ambas poblaciones. En personas con síntomas depresivos, la fatiga afectaba el funcionamiento y la AF, mientras que en las personas con ictus se asoció, de forma inesperada, con mejoras en REs. Los motivos relacionados con la condición física fueron comunes, mientras que las preocupaciones por la imagen corporal fueron específicas para las personas con síntomas depresivos. En personas con ictus, la motivación autónoma se asoció con una mayor práctica de ejercicio, mientras que la motivación controlada y la amotivación predijeron menor REs e implicación en la AF. El disfrute y la competencia no presentaron relaciones significativas, ni en REs, funcionamiento, o en la participación en AF, probablemente debido a interferencias de los síntomas. Esta tesis destaca a necesidad de diseñar intervenciones personalizadas, basadas en los perfiles motivacionales y adaptadas al contexto. Las evaluaciones motivacionales, los enfoques sensibles a la fatiga y el uso estratégico de motivos extrínsecos pueden mejorar la eficacia de las intervenciones. Además, es esencial abordar las barreras estructurales y la falta de recursos especializados. En conjunto, los resultados respaldan la aplicación de enfoques centrados en la persona y fundamentados en la teoría para fomentar la AF en contextos clínicos.

Physical activity (PA) is a well-established strategy for health promotion, enhancing rehabilitation, and managing chronic conditions. However, engaging in and sustaining PA remains a challenge for individuals with stroke and those experiencing depressive symptoms, two populations that experience substantial burden of disability worldwide. Prior research has identified several biopsychosocial barriers (e.g., fatigue, lack of support, low mood) and motivational factors (e.g., increased support, enjoyment, health improvement) that influence PA engagement. However, such studies rarely apply a theoretical framework to interpret these findings, and the relationship between these biopsychosocial determinants of PA and rehabilitation or functioning outcomes remains unexplored. This dissertation addresses these gaps by exploring how barriers, motives, and motivation relate to both rehabilitation outcomes and PA practice among stroke survivors and individuals experiencing depressive symptoms. Guided by Self-Determination Theory (SDT), this thesis included two empirical studies. Study 1 employed an ambispective design to examine how barriers, motives and behavioural regulation styles influence rehabilitation effectiveness (REs) and PA participation in stroke survivors. Study 2 used a cross-sectional design to investigate functioning and similar variables among individuals with depressive symptoms. Validated instruments were used across both studies, and analyses included linear regression models adjusted for relevant covariates. Findings revealed both shared and condition-specific patterns. Fatigue was a critical barrier in both stroke survivors and individuals with depressive symptoms; however, its role differed between the two populations. In those with depressive symptoms, fatigue hindered functioning and PA, whereas in stroke survivors, it was unexpectedly linked to improved REs. Fitness-related motives were shared, while body image concerns and appearance motives were specific to individuals with depressive symptoms. In stroke survivors, autonomous forms of motivation were associated with increased exercise engagement, whereas controlled motivation and amotivation predicted poorer REs and lower PA engagement. Enjoyment and competence were not predictive of positive outcomes, either in REs, functioning, or PA participation, possibly possible due to symptom interference. The thesis highlights the importance of tailoring interventions to individuals’ motivational profiles and contextual realities. Motivational assessments, fatigue-informed planning, and the use of flexible approaches can enhance intervention design. Moreover, addressing systemic barriers, including insufficient access to healthcare and infrastructure, is critical for implementation. Overall, the findings, underscore the value of theory-informed, person-centred approaches to PA promotion in clinical populations.