La otra cara de la transición de deportista a entrenador: Del deporte semiprofesional al entrenamiento de formación en el marco de la carrera dual

Abstract

L'objectiu de la present tesi doctoral és conèixer la transició d'esportista semiprofessional a entrenador de formació en l'àmbit esportiu a Espanya. S'aborda des d'una aproximació de metodologia mixta, que deriva en dos treballs: un treball científic d'aproximació qualitativa centrat a avaluar la transició per la via tradicional d'esportista semiprofessional a entrenador en el context del futbol (Treball 1, El canvi d'orientació); i un segon treball d'aproximació quantitativa, que amplia el focus a altres esports, i que avalua les competències d'adaptabilitat de carrera, i com aquestes influeixen tant en la salut mental de l'entrenador com en la relació amb els seus esportistes (Treball 2, L'adaptabilitat). En l'estudi El canvi d'orientació, descobrim que la transició de futbolista semiprofessional a entrenador de formació comporta un procés de canvi progressiu en el qual les persones en transició passen de centrar-se en ser esportista a consolidar-se com a entrenador. Aquest procés es caracteritza per l'existència de tres etapes cronològiques: (a) el somni s'allunya, (b) la crida, (c) la banqueta; i (d) una trajectòria multidimensional, que és significativa al llarg de les tres etapes; i un tema central més estructural que apareix al llarg de les tres etapes: (d) la trajectòria multidimensional. També detectem una sèrie de patrons comuns pel que fa als facilitadors, barreres, i motivacions inicials del context en la via tradicional d'accés. D’altra banda, en l'estudi L'adaptabilitat, sobre la base dels resultats plantegem que la millora en la competència de control, inclosa en les competències d'adaptabilitat de carrera de l'entrenador, pot influir en la salut mental de l'entrenador. Al mateix temps, les competències de confiança i cura mostren una relació positiva amb la qualitat del suport que l'entrenador percep que ofereix als seus esportistes. L'adaptació a aquesta transició no deriva únicament del coneixement tècnic i, encara que depèn de les característiques de l'esport i el context, també resulta clau el desenvolupament de competències individuals. Globalment, en base al coneixement obtingut amb aquesta tesi doctoral, plantegem que el sistema esportiu, que se sosté en gran mesura gràcies a la tasca d'entrenadors i entrenadores, ha d'oferir recursos adequats que no sols milloren les seves condicions laborals, sinó que també garanteixin processos de transició més delicats i adaptats a les exigències del context. Des d'una perspectiva aplicada, aquesta tesi ofereix propostes per a impulsar tant els recursos personals del propi entrenador com els contextuals, amb l'objectiu d'ajudar a acompanyar i facilitar el procés de transició d'esportistes semiprofessionals a entrenadors de formació.

El objetivo de la presente tesis doctoral es conocer la transición de deportista semiprofesional a entrenador de formación en el ámbito deportivo en España. Se aborda desde una aproximación de metodología mixta, que deriva en dos trabajos: un trabajo científico de aproximación cualitativa centrado en evaluar la transición por la vía tradicional de deportista semiprofesional a entrenador en el contexto del fútbol (Trabajo 1, El cambio de orientación); y un segundo trabajo de aproximación cuantitativa, que amplía el foco a otros deportes, y que evalúa las competencias de adaptabilidad de carrera, y cómo estas influyen tanto en la salud mental del entrenador como en la relación con sus deportistas (Trabajo 2, La adaptabilidad). En el estudio El cambio de orientación, descubrimos que la transición de futbolista semiprofesional a entrenador de formación conlleva un proceso de cambio progresivo en el que las personas en transición pasan de centrarse en ser deportista a consolidarse como entrenador. Este proceso se caracteriza por la existencia de tres etapas cronológicas: (a) el sueño se aleja, (b) la llamada, (c) el banquillo; y un tema central más estructural que aparece a lo largo de las tres etapas: (d) la trayectoria multidimensional. Por ejemplo, también detectamos una serie de patrones comunes en lo que respecta a los facilitadores, barreras, y motivaciones iniciales del contexto en la vía tradicional de acceso. Por su parte, en el estudio La adaptabilidad, en base a los resultados planteamos que mejora en la competencia de control, incluida en las competencias de adaptabilidad de carrera del entrenador, puede influir en la salud mental del entrenador. Al mismo tiempo, las competencias de confianza y cuidado muestran una relación positiva con la calidad del apoyo que el entrenador percibe que ofrece a sus deportistas. La adaptación a esta transición no deriva únicamente del conocimiento técnico, y aunque depende de las características del deporte y el contexto, también resulta clave el desarrollo de competencias individuales. Globalmente, gracias al conocimiento obtenido con esta tesis doctoral, planteamos que el sistema deportivo, que se sostiene en gran medida gracias a la tarea de entrenadores y entrenadoras, debe ofrecer recursos adecuados que no solo mejoren sus condiciones laborales, sino que también garanticen procesos de transición más delicados y adaptados a las exigencias del contexto. Desde una perspectiva aplicada, esta tesis ofrece propuestas para impulsar tanto los recursos personales del propio entrenador como los contextuales, con el objetivo de ayudar a acompañar y facilitar el proceso de transición de deportistas semiprofesionales a entrenadores de formación.

The aim of this doctoral thesis is to explore the transition of semi-professional athletes becoming development coaches within the Spanish athletic context. This topic is approached using a mixed-methods methodology, resulting in two studies: a qualitative research study focused on examining the traditional transition pathway from semi-professional player to coach in the context of football (Study 1: Shift of play); and a second, quantitative study that broadens the scope to include other sports and evaluates career adaptability competencies and how these influence both coaches’ mental health and their relationship with athletes (Study 2: Adaptability). In Shift of play, we found that the transition from semi-professional football players becoming development coaches involves a changing process in which individuals shift their focus from being an athlete to establishing themselves as a coach. This process is characterized by three chronological stages: (a) the dream goes away, (b) the Call, and (c) The bench; and a more structural central theme that appears throughout the three stages: (d) a multidimensional trajectory. We also identified a series of common patterns related to facilitators, barriers, initial motivations, and contextual factors within the traditional access pathway. In Adaptability, the results suggest that improvements in the control competency, one of the coach's career adaptability competencies, can positively influence the coach’s mental health. Additionally, the competencies of confidence and concern show a positive relationship with the quality of support coaches perceive they provide to their athletes. In this regard, adapting to this transition does not only rely on technical knowledge: although it depends on the characteristics of the sport and context, the development of individual competencies also plays a crucial role. Overall, according to the results of this doctoral thesis, we suggest that the sports system, sustained to a large extent by the work of coaches, should provide appropriate resources that not only improve their working conditions but also support more nuanced and contextually sensitive transition processes. From an applied perspective, this thesis offers recommendations aimed at strengthening both personal and contextual resources to support and facilitate the transition from semi-professional athletes to development coaches.