L'educació en la ciutadania global. Estudi sobre els fonaments ideològics, el desenvolupament històric, la dimensió internacional i els valors i pràctiques de l'escoltisme mundial.

Abstract

Tradicionalment, s'ha assumit que nacionalisme i cosmopolitisme eren tendències contraposades, i que el reforç de la identitat nacional debilita el sentit de pertinença global, i a la inversa. L'anàlisi del cas de l'escoltisme mundial, però, contradiu aquesta assumpció: es tracta d'un moviment no-governamental que té com a objectiu l'educació en la ciutadania, present a 165 països dels cinc continents i que aplega prop de 30 milions d'infants i joves. Des que es va formalitzar com a organització mundial el 1920, ha mantingut la seva acció educativa combinant l'arrelament local, la identitat nacional i el sentit de pertinença global des de la convivència en la diversitat. Tots els estudis precedents s'havien centrat en casos nacionals, però mai abans s'havia analitzat l'escoltisme mundial en conjunt: la seva consistència històrica i ideològica, la quantificació de la seva dimensió mundial des de 1920, la coherència de les seves pràctiques i la capacitat de la seva acció de generador canvi social.

Tradicionalmente, se ha asumido que nacionalismo y cosmopolitismo eran tendencias contrapuestas, y que el refuerzo de la identidad nacional debilita el sentido de pertenencia global, y viceversa. Pero el análisis del caso del escultismo mundial contradice esta asunción: se trata de un movimiento no-gubernamental que tiene como objetivo la educación en la ciudadanía, presente en 165 países de los cinco continentes y que agrupa cerca de 30 millones de jóvenes. Desde que se formalizó como organización mundial en 1920, ha mantenido su acción educativa combinando el arraigo local, la identidad nacional y el sentido de pertenencia global desde la convivencia en la diversidad. Todos los estudios precedentes se habían centrado en casos nacionales, pero nunca antes se había analizado el escultismo mundial en conjunto: su consistencia histórica e ideológica, la cuantificación de su dimensión mundial desde 1920, la coherencia de sus prácticas y la capacidad de su acción de generar cambio social.

Historically it has been assumed that nationalism and cosmopolitanism were opposite tendencies, and that strengthening national identity weakens the sense of global belonging, and vice versa. The analysis of the World Scouting case, though, contradicts this: it is a non-governmental movement with citizenship education as its aim, with a presence in 165 countries on the 5 continents, assembling almost 30 million children and youth. Since its formalization as a world organization in 1920, it has combined its educational action with local rooting, national identity, and the sense of global belonging, through living together in diversity. All previous studies have centered on national cases, but World Scouting has never been analyzed as a whole before: its historical and ideological consistency, the quantification of its world dimension since 1920, the coherence of its practices and the capacity of its actions to create social change.