Aproximación temática a la obra novelística de Pierre Drieu la Rochelle

Abstract

En primer lloc desitjava centrar les meves investigacions en la literatura del segle XX i, de forma molt especial, sempre m'ha fascinat aquesta convulsada primera meitat del segle que tant ha marcat als francesos. Vist des de l'Espanya actual, resulta curiós, intrigant i sobretot difícil d'entendre la reacció visceral que susciten aquells anys -i especialment les dos guerres mundials- en els nostres veïns, incloses diverses generacions posteriors, que no van viure directament el problema. Drieu la Rochelle (1.893-1.945) va viure de ple aquells temps de convulsió i desesperació que s'emmarquen entre les dos guerres cridades mundials. La seva obra constitueix un valuós testimoni que ens ajuda a entendre aquells anys. Llegint-li a ell llegim a tota una època.<br/>Una època que per altra banda comença a semblar-se perillosament als nostres anys 90: crisi econòmica, desmembrament del bloc de països de l'Est, crisi ideològica, escàndols financers per tota Europa, desil·lusió, racisme, xenofòbia, reaparició entre la joventut del culte als totalitarismes, ideologización/ creixent... No és casual que en els últims anys es reediten molts llibres de Drieu esgotats des de feia temps, es comenci a publicar la seva correspondència i el seu Journal (en 1.992). Fins i tot Gallimard ha acceptat, per fi, publicar l'obra de Drieu en la seva col·lecció de La Pléiade.<br/>Drieu la Rochelle és a més un autor poc conegut a França i molt menys a Espanya, a pesar que existeixen diverses traduccions de la seva obra des d'antic i a pesar de la fama que va reportar a Drieu l'adaptació del seu Feu follet al cinema per Louis Malle en 1.963. Això aporta, creiem, originalitat al treball, al mateix temps que implica un ampli camp per a la investigació: quan vaig començar a interessar-me per l'autor havia molt pocs estudis dedicats a ell, i la major part d'ells tractaven sobre el seu vessant polític o sobre la seva biografia. Molt pocs parlaven de la seva literatura. No obstant això en el curs dels últims anys sorprèn l'elevat nombre d'estudis de tot tipus que han anat apareixent entorn de la seva figura. Bastants tesis, i curiosament una bona part d'elles en els EE.UU. A pesar de tot, vam considerar que segueix quedant un ampli marge per a les aportacions noves.

En primer lugar deseaba centrar mis investigaciones en la literatura del siglo XX y, de forma muy especial, siempre me ha fascinado esa convulsionada primera mitad del siglo que tanto ha marcado a los franceses. Visto desde la España actual, resulta curioso, intrigante y sobre todo difícil de entender la reacción visceral que suscitan aquellos años -y en especial las dos guerras mundiales- en nuestros vecinos, incluidas varias generaciones posteriores, que no vivieron directamente el problema. Drieu la Rochelle (1.893-1.945) vivió de lleno aquellos tiempos de convulsión y desesperación que se enmarcan entre las dos guerras llamadas mundiales. Su obra constituye un valioso testimonio que nos ayuda a entender aquellos años. Leyéndole a él leemos a toda una época.<br/>Una época que por otra parte empieza a parecerse peligrosamente a nuestros años 90: crisis económica, desmembración del bloque de países del Este, crisis ideológica, escándalos financieros por toda Europa, desilusión, racismo, xenofobia, reaparición entre la juventud del culto a los totalitarismos, ideologización creciente... No es casual que en los últimos años se reediten muchos libros de Drieu agotados desde hacía tiempo, se empiece a publicar su correspondencia y su Journal (en 1.992). Incluso Gallimard ha aceptado, por fin, publicar la obra de Drieu en su colección de La Pléiade. <br/>Drieu la Rochelle es además un autor poco conocido en Francia y mucho menos en España, a pesar de que existen varias traducciones de su obra desde antiguo y a pesar de la fama que reportó a Drieu la adaptación de su Feu follet al cine por Louis Malle en 1.963. Ello aporta, creemos, originalidad al trabajo, al tiempo que implica un amplio campo para la investigación: cuando empecé a interesarme por el autor había muy pocos estudios dedicados a él, y la mayor parte de ellos trataban sobre su vertiente política o sobre su biografía. Muy pocos hablaban de su literatura. Sin embargo en el curso de los últimos años sorprende el elevado número de estudios de todo tipo que han ido apareciendo en torno a su figura. Bastantes tesis, y curiosamente una buena parte de ellas en los EE.UU. A pesar de todo, consideramos que sigue quedando un amplio margen para las aportaciones nuevas.