Universitat de Lleida. Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica
Aquest treball s'emmarca en la labor del Grup de Recerca Samuel Gili<br/>Gaya de la Universitat de Lleida. L'objectiu d'aquest grup i, en particular, el<br/>d'aquesta tesi doctoral es el d'omplir un buit en la historiografia de la lingüística<br/>espanyola: l'estudi de l'ampla aportació filològica de Samuel Gili Gaya. Amb la<br/>presentació d'aquest treball pretenem reconèixer l'important paper que la labor<br/>gramatical d'aquest autor té encara avui en l'evolució de l'estudi de la gramàtica<br/>de la llengua castellana.<br/>Amb la finalitat de dur a terme aquesta tasca, hem dividit la nostra recerca<br/>en dues parts. La primera consisteix en l'estudi de les teories gramaticales de<br/>l'autor a partir, principalment, de la seva obra més important en aquest àmbit, el<br/>Curso superior de sintaxis española. Per tant, després d'una introducció en què<br/>exposem els nostres objectius, metodologia, estructura del treball i delimitació i<br/>selecció del corpus d'obres estudiades, analitzem, en la primera part, les fonts i<br/>bases epistemològiques de l'obra de Gili Gaya. A continuació, en la segona part,<br/>investiguem, en divuit obres representatives dels diferents corrents lingüístics de<br/>la segona meitat del segle XX, la recepció que han tingut les idees gramaticals del<br/>nostre autor. De tot plegat, en la part final, s'han extret unes valoracions finals en<br/>què refletim els aspectes de l'aportació de Gili Gaya que major influència han<br/>tingut en publicacions posteriors tant per ser contribucions acceptades como<br/>autoritat com per haver generat polèmica amb major o menor grau d'acceptació.<br/>Tota aquesta labor ens ha conduit a comprovar la hipòtesi de la qual<br/>partiem: l'aportació de Gili Gaya és un enllaç clau entre la gramàtica tradicional i<br/>els avenços fructífers dels nous moviments lingüístics. La tasca científica del<br/>nostre autor, deslligada de limitacions doctrinals, presenta ja en els anys de<br/>publicació de la primera edició del Curso superior de sintaxis española (1943)<br/>una visió panlingüística de la llengua sense encadernar-se a doctrines gramaticals.<br/>Això explica que la seva obra doni una visió el més real possible de la llengua<br/>espanyola, per a la qual ha de valer-se de contribucions de diferent índole<br/>(històriques, psicolingüístiques, etc.) i per la qual s'explica que les seves idees<br/>estan presents en diferents corrents gramaticals (tradicional, estructuralista,<br/>generativista, pragmàtic i estilístic).
Este trabajo se enmarca en la labor del Grupo de Investigación Samuel<br/>Gili Gaya de la Universitat de Lleida. El objetivo de este grupo y, en particular, el<br/>de esta tesis doctoral es el de llenar un vacío en la historiografía de la lingüística<br/>española: el estudio de la amplia aportación filológica de Samuel Gili Gaya. Con<br/>la presentación de este trabajo pretendemos reconocer el importante papel que la<br/>labor gramatical de este autor tiene todavía hoy en la evolución del estudio de la<br/>gramática de la lengua castellana.<br/>Con el fin de llevar a cabo esta tarea, hemos dividido nuestra investigación<br/>en dos partes. La primera consiste en el estudio de las teorías gramaticales del<br/>autor a partir, principalmente, de su obra más importante en este ámbito, el Curso<br/>superior de sintaxis española. Por tanto, después de una introducción en la que<br/>exponemos nuestros objetivos, metodología, estructura del trabajo y delimitación<br/>y selección del corpus de obras estudiadas, analizamos, en la primera parte, las<br/>fuentes y bases epistemológicas de la obra de Gili Gaya. A continuación, en la<br/>segunda parte, investigamos, en dieciocho obras representativas de las distintas<br/>corrientes lingüísticas de la segunda mitad del siglo XX, la recepción que han<br/>tenido las ideas gramaticales de nuestro autor. De todo ello, en la parte final, se<br/>han extraído unas valoraciones finales en las que reflejamos los aspectos de la<br/>aportación de Gili Gaya que mayor influencia han tenido en publicaciones<br/>posteriores tanto por ser contribuciones aceptadas como auctoritas como por<br/>haber generado polémica con mayor o menor grado de aceptación.<br/>Toda esta labor nos ha conducido a comprobar la hipótesis de la que<br/>partíamos: la aportación de Gili Gaya es un enlace clave entre la gramática<br/>tradicional y los avances fructíferos de los nuevos enfoques lingüísticos. La tarea<br/>científica de nuestro autor, desligada de limitaciones doctrinales, presenta ya en<br/>los años de publicación de la primera edición del Curso superior de sintaxis<br/>española (1943) una visión panlingüística de la lengua sin encorsetarse en<br/>doctrinas gramaticales. Ello explica que su obra dé una visión lo más real posible<br/>de la lengua española, para la que tiene que valerse de contribuciones de distinta<br/>índole (históricas, psicolingüísticas, etc.) y por la que se explica que sus ideas<br/>estén presentes en distintos enfoques gramaticales (tradicional, estructuralista,<br/>generativista, pragmático y estilístico).
This essay is within the Research Group Samuel Gili Gaya from the<br/>University of Lleida. The main goal of the group and, particularly, the goal of this<br/>doctoral thesis is to fill a gap in the historiography of Spanish linguistics: the<br/>study of the broad philological contribution made by Samuel Gili Gaya. With the<br/>presentation of this work we wish to acknowledge the importance of the role<br/>played by the grammatical work carried out by this author in the current evolution<br/>of the study of the grammar of the Spanish language.<br/>In order to carry out this work, our research is divided into two parts. The<br/>first part consists of a study of the grammatical theories of the author based,<br/>principally, on his most significant work in this field, the Graduate level course of<br/>Spanish syntax. Therefore, after an introduction where the objectives,<br/>methodology, work structure, delimitation and the corpus selection of works<br/>studied are revealed, in the first part, the sources and epistemological bases of Gili<br/>Gaya's work will be analysed. Hereafter, in the second part, the reception of the<br/>grammatical ideas of our author will be investigated in eighteen works considered<br/>to be representative of the different linguistic trends from the second half of the<br/>20th century. From this study, in the final part of the essay, some final evaluations<br/>have been extracted which reflect the aspects of utmost influence, made by Gili<br/>Gaya's contribution, on later publications. This being both in terms of<br/>contributions which are accepted as being auctoritas and in terms of their capacity<br/>for generating a grade of more or less accepted controversy.<br/>All this work has led us to check the initial hypothesis: Gili Gaya's<br/>contribution is a key link between the traditional grammar and the fruitful<br/>progress of the new linguistic approach. The scientific task of our author,<br/>disconnected from doctrinal delimitations, presents, in the year of the first<br/>publication of the first edition of the Curso superior de sintaxis española<br/>(Graduate level course in Spanish syntax) (1943), a pan-linguistic view of the<br/>language outside of grammatical doctrines. This explains why his work gives the<br/>most realistic vision possible of the Spanish language, which has been made<br/>possible by contributions in a range of facets (historical, psycholinguistic, etc.).<br/>This is why his ideas are present in different grammatical approaches<br/>(traditionalism, structuralism, generativists, pragmatics and stylistics).
gramàtica; Samuel Gili Gaya; lingüística espanyola; sintaxi espanyola
81 - Lingüística i llengües
Llengua Espanyola
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.