Ús de fàrmacs antidepressius i antipsicòtics per part de la població immigrant i autòctona de la regió sanitària de Lleida. Anàlisi de les desigualtats en l’exposició i en l’adherència al tractament

Abstract

L'estrès i el dol associats a la migració, així com la manca d'equitat en l'accés als serveis sanitaris influeixen negativament en la salut mental. Aquesta tesi té com objectiu determinar si l'exposició i l'adherència a antidepressius i antipsicòtics és diferent entre autòctons i immigrants d'una regió espanyola. S'han realitzat quatre estudis entre 2007 i 2009 a partir de les dispensacions de fàrmacs a la població de la regió. Tots els grups immigrants reben menys antidepressius i antipsicòtics que la població autòctona d'igual edat i sexe, amb diferències entre grups. El risc relatiu d'abandonament dels antidepressius és un 28% major en els immigrants; el 36,8% abandona el primer mes i només el 29,5% manté una bona adherència, davant el 38,8% dels autòctons. L'adherència als antipsicòtics és bona en el 19,1% dels immigrants i el 40,4% dels autòctons. Les diferències trobades indiquen la necessitat d'aprofundir en les causes per establir les polítiques d'actuació necessàries.

El estrés y el duelo asociados a la migración y la falta de equidad en el acceso a los servicios sanitarios influyen negativamente en la salud mental. El objetivo de esta tesis es determinar si la exposición a antidepresivos y antipsicóticos es diferente entre inmigrantes y autóctonos de una región española. Se realizaron cuatro estudios entre 2007 y 2009 a partir de las dispensaciones de fármacos. Todos los grupos inmigrantes recibieron menos antidepresivos y antipsicóticos que la población autóctona de igual edad y sexo, con diferencias entre grupos. El riesgo relativo de abandono de los antidepresivos fue un 28% mayor en los inmigrantes; el 36,8% abandonó durante el primer mes y solo el 29,5% mantuvo una buena adherencia, frente al 38,8% de autóctonos. La adherencia a antipsicóticos fue del 19,1% y 40,4% para inmigrantes y autóctonos respectivamente. Las diferencias encontradas indican la necesidad de profundizar en las causas para establecer las políticas de actuación adecuadas.

Immigration is a stressful process and a risk factor for mental illness. Inequality in health care access can worsen this situation. The aim of this study is to determine if there are differences between immigrants and non-immigrants in the use of and compliance with antidepressant and antipsychotic treatment in a Spanish region. It includes four studies on pharmaceutical dispensing done between 2007 and 2009. All immigrant groups have lower antidepressant and antipsychotic consumption than the native population of the same age and sex, with differences between groups. The relative risk of abandoning treatment is 28% higher in immigrants; 36,8% filled only one prescription and 29,5% presented good compliance compared with 38,8% of natives. Antipsychotic adherence was appropriate for 19,1% of immigrants and 40,4% of native. More research is needed to understand the causes of these differences and to ensure adequate access and use of mental health services.