Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias

Abstract

La present investigació deu el seu origen a l'interès per comprendre millor la configuració i funcionament de les societats humanes. Aquesta curiositat intel·lectual és la que ens ha guiat i la que ha permès superar cada un dels obstacles que hem trobat en aquest llarg camí recorregut. Volíem aportar el nostre òbol al coneixement de la naturalesa humana en societat i aspiràvem que el nostre treball fora socialment útil, convençuts que aquesta era l'única raó per la que valia la pena els esforços que aquesta investigació ha representat.<br/>Per a això hem partit del bagatge i la preparació adquirida com historiadors i intentant aportar un enfocament més als múltiples possibles que amb aquest mateix propòsit poden sortir de l'univers de les ciències socials. Com historiadors, el nostre laboratori és el passat i, com historiadors socials que vam aspirar a ésser, el nostre primordial interès és l'estudi de l'ésser humà immers en el seu grup social, encardinat en una determinada estructura social, econòmica i cultural de la que és protagonista al mateix temps que subjecto condicionat. Així, individu i grup, per un costat, i grup i context social, per un altre, són el reflex de mútues interrelacions que la història social deu tenir com objectiu prioritari. I en aquest joc d'interaccions ens sembla evident que els grups governants deuen ser estudiats amb deteniment i una certa preferència.<br/>Hi ha diverses raons per a la nostra opció investigadora entorn de les elits de poder com punt d'interès prioritari. D'una banda, per la seva majoritària pertinença als grups dominants que, fet i fet, resulten més explicatius que altres sectors socials. Són ells els que implanten i sostenen el sistema polític-econòmic que en bona part articula l'estructura social. Són ells els que en certa mesura organitzen i dirigeixen la vida dels altres, i fins i tot els que transmeten patrons culturals i ideològics que es converteixen en hegemònics. Són ells punt de referència per als altres grups socials. Les més de les vegades envejats, moltes d'elles imitats i en algunes ocasions injuriats i convertits en objecte de les ires. En cap cas passen desapercebuts. En cap cas provoquen indiferència. En bona mesura, i més en l'àmbit del nostre estudi específic, serveixen de reflex més o menys nítid -encara que no sempre directe- de la societat que governen. Per altra banda ens interessava que, a més d'integrar-se en les classes dominants, aquesta elit estudiada disposés d'alguna autoritat. Motivacions personals ens induïen a això. El nostre especial interès per la política actual així com la nostra participació en humils òrgans de decisió ens ha dut a interrogar-nos sobre el poder i els mecanismes sobre els que s'asseu. Ens ha dut també a preguntar-nos sobre aspectes relatius a la seva naturalesa, a la seva incidència en la vida quotidiana i al dispar influx que exerceix sobre les persones. Tot això ha influenciat de forma principal en l'elecció del nostre camp d'estudi. Ambdues raons, historiogràfiques i polítiques, encaminaven el nostre interès cap a les gents que regiria una institució, preferentment política. I en l'àmbit geogràfic escollit, la que més s'adequava a aquests requisits era l'administració municipal.

La presente investigación debe su origen al interés por comprender mejor la configuración y funcionamiento de las sociedades humanas. Esta curiosidad intelectual es la que nos ha guiado y la que ha permitido superar cada uno de los obstáculos que hemos encontrado en este largo camino recorrido. Queríamos aportar nuestro grano de arena al conocimiento de la naturaleza humana en sociedad y aspirábamos a que nuestro trabajo fuera socialmente útil, convencidos de que esa era la única razón por la que valía la pena los esfuerzos que esta investigación ha representado.<br/>Para ello hemos partido del bagaje y la preparación adquirida como historiadores e intentando aportar un enfoque más a los múltiples posibles que con ese mismo propósito pueden salir del universo de las ciencias sociales. Como historiadores, nuestro laboratorio es el pasado y, como historiadores sociales que aspiramos a ser, nuestro primordial interés es el estudio del ser humano inmerso en su grupo social, encardinado en una determinada estructura social, económica y cultural de la que es protagonista al tiempo que sujeto condicionado. Así, individuo y grupo, por un lado, y grupo y contexto social, por otro, son el reflejo de mutuas interrelaciones que la historia social debe tener como objetivo prioritario. Y en ese juego de interacciones nos parece evidente que los grupos gobernantes deben ser estudiados con detenimiento y una cierta preferencia.<br/>Hay varias razones para nuestra opción investigadora en torno a las élites de poder como punto de interés prioritario. Por una parte, por su mayoritaria pertenencia a los grupos dominantes que, a la postre, resultan más explicativos que otros sectores sociales. Son ellos los que implantan y sostienen el sistema político-económico que en buena parte articula la estructura social. Son ellos los que en cierta medida organizan y dirigen la vida de los demás, e incluso los que transmiten patrones culturales e ideológicos que se convierten en hegemónicos. Son ellos punto de referencia para los demás grupos sociales. Las más de las veces envidiados, muchas de ellas imitados y en algunas ocasiones denostados y convertidos en objeto de las iras. En ningún caso pasan desapercibidos. En ningún caso provocan indiferencia. En buena medida, y más en el ámbito de nuestro estudio específico, sirven de reflejo más o menos nítido -aunque no siempre directo- de la sociedad que gobiernan. Por otra parte nos interesaba que, además de integrarse en las clases dominantes, esa élite estudiada dispusiera de alguna autoridad. Motivaciones personales nos inducían a ello. Nuestro especial interés por la política actual así como nuestra participación en humildes órganos de decisión nos ha llevado a interrogarnos sobre el poder y los mecanismos sobre los que se asienta. Nos ha llevado también a preguntarnos sobre aspectos relativos a su naturaleza, a su incidencia en la vida cotidiana y al dispar influjo que ejerce sobre las personas. Todo ello ha influído de forma principal en la elección de nuestro campo de estudio. Ambas razones, historiográficas y políticas, encaminaban nuestro interés hacia las gentes que regía una institución, preferentemente política. Y en el ámbito geográfico escogido, la que más se adecuaba a estos requisitos era la administración municipal.