Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España

Abstract

L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.

La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio<br/>espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano<br/>como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una<br/>pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi<br/>desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en<br/>la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes<br/>más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos<br/>carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres<br/>cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a<br/>Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se<br/>estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis<br/>carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el<br/>llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.<br/>Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha<br/>sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias<br/>de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los<br/>más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas<br/>específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más<br/>favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las<br/>variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las<br/>más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio<br/>del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la<br/>tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es<br/>ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores<br/>tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras<br/>parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano<br/>lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se<br/>observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser<br/>translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen<br/>tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los<br/>viejos ecotipos locales.

Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range<br/>of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout<br/>the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,<br/>including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.<br/>Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50<br/>years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed<br/>barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed<br/>to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and<br/>1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed<br/>Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization<br/>of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.<br/>Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and<br/>six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those<br/>of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to<br/>the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better<br/>environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift<br/>for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,<br/>as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling<br/>characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas<br/>grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties<br/>have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed<br/>varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio<br/>was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a<br/>depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly<br/>shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains<br/>that old landraces.