Els fets d’octubre de 1934 a Catalunya: més enllà de l’acció governamental.

Abstract

Els fets d’octubre de 1934 han estat una de les qüestions més polèmiques i difícils d’interpretar de la història de la Segona República a Catalunya. Aquesta tesi planteja una caracterització de l’octubre català que, al costat de l’acció del govern català i el conflicte institucional, tingui present la totalitat de dimensions i la diversitat de components del mateix. Partint del reconeixement del caràcter multiforme i de que la mobilització d’octubre s’explica pel temor de les forces de l’esquerra de que l’ascens al govern de la CEDA conduís a l’aniquilació de la República democràtica, és planteja una explicació dels fets que tingui present que el moviment insurreccional es va nodrir de la fractura social i la confrontació sociopolítica, i del temor a perdre els guanys socials aconseguits i les expectatives que bona part de les classes subalternes consideraven possible realitzar aprofundint o anant més enllà de la República del 14 d’abril. D’aquesta manera, al llarg de la tesi s’analitza tant l’acció del govern català i el conflicte institucional com, especialment, la dimensió social i popular del 6 d’octubre a través de l’acció del moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres, les bases del republicanisme esquerrà i la repressió posterior a la desfeta.

The events of October 1934 have been one of the most controversial and difficult to explain issues of the history of the Second Republic in Catalonia. This dissertation presents an explanation and a description of the Catalan October that, along with the action of the Catalan government and the institutional conflict, provides all its dimensions and its diversity of components. Based on the multiform nature of the mobilization and that the events of October have to explained by the fear of the left forces that the rise in the government of CEDA would lead to the annihilation of the democratic Republic, this thesis presents an explanation of the events of October focused on the social conflict and socio-political confrontation, and on the fear of losing the profits made and the expectations that many of the subaltern classes considered possible through deepening or going beyond the Republic of April 14. The dissertation analyzes thus the action of the Catalan government and the institutional conflict but especially the social and popular dimension of October 6 through the action of the working class movement, the “rabassaires” and poor peasants, the basis of left Catalanist republicanism and the repression after the defeat.