Estudi de les alteracions moleculars en els gens reguladors del cicle cel·lular KLF6 i TP53, de les vies de transducció PI3K-AKT i RAS-MAPK, i identificació de nous gens amb potencial valor pronòstic en càncer de pròstata

Abstract

Malgrat que el càncer de pròstata és un dels tumors més freqüents en els païssos desenvolupats, no s’han identificat encara quins gens clau podrien estar alterats. L’objectiu de la tesi ha estat estudiar quins mecanismes moleculars estan implicats en la inciació i progressió del càncer de pròstata. En el primer treball es va analitzar la freqüència de mutació de dos gens reguladors del cicle cel·lular (KLF6 i TP53) en tumors de pròstata sobre els quals hi havia publicada bibliografia discordant. Així, per exemple, en el cas de KLF6 el primer i el segon articles publicats en càncer de pròstata van descriure una freqüència de mutació del 55% i del 15% respectivament. Els dos estudis subseqüents la van descriure del 0 i de l’1%. El nostre estudi recolza la idea de què les mutacions de KLF6 i TP53 són fenòmens infreqüents en el càncer de pròstata i reforça la idea de què l’única manera de confirmar que els possibles canvis que es detecten són realment mutacions i no artefactes introduïts per la Taq-polimerasa és realitzar dos PCRs de manera independent. En el segon treball es va analitzar, per primer cop en càncer de pròstata, diferents gens de la via de PI3K-AKT i RAS-MAPK (PIK3CA, AKT, KRAS i BRAF) conjutament en un mateix grup tumors. En primer lloc, es van analitzar les mutacions en els hots spots coneguts d’aquests gens i en segon lloc es va estudiar mitjançant FISH i qRT-PCR la quantitat de còpies i els nivells d’expressió de PIK3CA respectivament. Per últim, es va estudiar els nivells proteics de pAKT. Els nostres resultat indiquen que les mutacions de PIK3CA, BRAF, KRAS i AKT1 són fenòmens infreqüents en els tumors de pròstata i la sobrexpressió d’ARNm de PIK3CA està associada amb els tumors de pròstata de Gleasons alts (≥7).A més a més, les amplificacions de PIK3CA i/o la sobrexpressió d’ARNm estan associades amb els nivells alts de pAKT. Finalment, en el tercer treball s’ha analitzat l’expressió genètica dels tumors de pròstata en funció del seu grau de Gleason. Els resultats d’aquest tercer treball són molt prometedors ja que han permès identificar un perfil de 12 gens que podrien tenir interès pel seu ús com a possibles marcadors de diagnòstic i pronòstic en el càncer de pròstata. A més a més, dos d’aquests gens (SEC14L1 i TCEB1) ja s’han pogut validar per immunohistoquímica i s’ha demostrat que la sobreregulació d’aquests gens està correlacionada amb el grau de Gleason, estadiatge tumoral i progressió bioquímica. Aquest estudi obre nous camins per seguir estudiant nous gens possiblement implicats en el carcinogènesi prostàtica.