Presupposition projection and entailment relations

Autor/a

García Odón, Amaia

Director/a

McNally, Louise

Data de defensa

2012-09-28

Dipòsit Legal

B. 32042-2012

Pàgines

152 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Resum

In this dissertation, I deal with the problem of presupposition projection. I mostly focus on compound sentences composed of two clauses and conditional sentences in which the second clause carries a presupposition. The central claim is that the presupposition carried by the second clause projects by default, with the exception of cases in which the presupposition entails the first clause (or, in disjunctive sentences, the negation of the first clause). In the latter cases, the presupposition should not project, since it is logically stronger than the first clause (or its negation). Thus, in conjunctions, if the presupposition projected, the speaker’s assertion of the first clause would be uninformative. As for conditionals and disjunctions, if the presupposition projected, the speaker would show inconsistency in his/her beliefs by showing uncertainty about the truth value of the first clause (or its negation). I argue that, in conditionals, this uncertainty is conversationally implicated whereas, in disjunctions, it results from the context’s compatibility with the first disjunct. I maintain that, in cases where projection is blocked, the presupposition is conditionalized to the first clause (or its negation). I demonstrate that the conditionalization is motivated in a straightforward way by the pragmatic constraints on projection just described and that, contrary to what is defended by the so-called ‘satisfaction theory’, presupposition conditionalization is a phenomenon independent from local satisfaction.


En esta tesis, trato el problema de la proyección de presuposiciones. Me centro mayoritariamente en oraciones compuestas de dos cláusulas y en oraciones condicionales cuya segunda cláusula contiene una presuposición. El argumento central es que la presuposición contenida en la segunda cláusula proyecta por defecto, con la excepción de casos en los que la presuposición entraña la primera cláusula (o, en las oraciones disyuntivas, la negación de la primera cláusula). En estos últimos casos, la presuposición no debería proyectar, puesto que es lógicamente más fuerte que la primera cláusula (o su negación). Por tanto, en las oraciones conjuntivas, si la presuposición proyectase, la aseveración de la primera cláusula por parte del hablante no sería informativa. En cuanto a las oraciones condicionales y disyuntivas, si la presuposición projectase, el hablante mostraría inconsistencia en sus creencias al mostrar incertidumbre acerca del valor de verdad de la primera cláusula (o su negación). Sostengo que, en oraciones condicionales, esta incertidumbre es implicada conversacionalmente mientras que, en las oraciones disyuntivas, resulta de la compatibilidad contextual de la primera cláusula. Mantengo que, en casos en los que la proyección es bloqueada, la presuposición es condicionalizada a la primera cláusula (o su negación). Demuestro que la condicionalización es motivada de manera directa por las restricciones de tipo pragmático descritas arriba y que, contrariamente a la idea defendida por la así llamada ‘teoría de la satisfacción’, la condicionalización de la presuposición es un fenómeno independiente de la satisfacción local de la misma.

Paraules clau

Semantics; Pragmatics; Presupposition; Presuppositional Triggers; Projection Problem; Accommodation; Assertion; Constraints on Projection; Informativeness; Belief Consistency; Entailment; Implicature; Conversational Implicature; Compound sentences; Conditionals; Conditional Perfection; Anaphora

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Documents

tago.pdf

561.7Kb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)