Connectivity providers in the forest landscape: methodological approach and applied case studies

Abstract

La importància de considerar la connectivitat del paisatge en conservació i planificació ha anat guanyant creixent protagonisme en els últims anys. En aquesta tesi es preten donar resposta a aquestes necessitats mitjançant el desenvolupament i millora d'una metodologia objectiva i integrada basada en grafs espacials i índexs de disponibilitat (accessibilitat) d'hàbitat. Es presenten els desenvolupaments analítics que permeten quantificar les diferents formes en les que els elements del paisatge (tessel.les i enllaços) poden contribuir a la connectivitat i disponibilitat d'hàbitat i avaluem la solidesa i fiabilitat a llarg termini de les prioritats de conservació de la connectivitat a mesura que es van acumulant els impactes de successives pèrdues d'hàbitat i canvis en el paisatge. S'aborden diferents casos d'estudi per il.lustrar el potencial d'aquesta metodologia, la qual pot adaptar-se a una gran varietat d'aplicacions relacionades amb la connectivitat ecològica. El marc analític proposat permet identificar de manera coherent els elements connectors crítics en el paisatge i obre noves perspectives per a la planificació i gestió del paisatge forestal a escales àmplies.

La importancia de considerar la conectividad del paisaje en conservación y planificación ha ido ganando creciente protagonismo en los últimos años. En esta tesis se pretende dar respuesta a esas necesidades mediante el desarrollo y mejora de una metodología objetiva e integrada basada en grafos espaciales e índices de disponibilidad (accesibilidad) de hábitat. Se presentan los desarrollos analíticos que permiten cuantificar las diferentes formas en las que los elementos del paisaje (teselas y enlaces) pueden contribuir a la conectividad y disponibilidad de hábitat y se evalua la solidez y fiabilidad a largo plazo de las prioridades de conservación de la conectividad, a medida que se van acumulando los impactos de sucesivas pérdidas de hábitat y cambios en el paisaje. Se abordan diferentes casos de estudio para ilustrar el potencial de esta metodología, que puede adaptarse a una gran variedad de aplicaciones relacionadas con la conectividad ecológica. El marco analítico propuesto permite identificar de manera coherente los elementos conectores críticos en el paisaje y abre nuevas perspectivas para la planificación y gestión del paisaje forestal en escalas amplias.

The importance of accounting for landscape connectivity in conservation planning has risen in the last years, leading to an increasing interest in related quantitative approaches and in a proliferation of connectivity metrics. In this context, the main aim of this thesis was to develop and improve an objective and integrated methodology for connectivity conservation planning based on spatial graphs and habitat availability (reachability) metrics. We quantified the different ways in which landscape elements (patches and links) can contribute to the habitat availability connectivity in the landscape, and evaluated the robustness and long-term reliability of the conservation priorities when facing the impact of multiple habitat losses and landscape changes. We selected different case studies to illustrate the potential of this methodology, which can be adapted to a wide variety of landscape and forest planning applications with different degrees of biological detail. The proposed analytical framework provides a coherent identification of critical connectivity providers in the landscape network and new perspectives for forest landscape planning and management at wide spatial scales.