Universitat Pompeu Fabra
Lago Peñas, Ignacio
2012-10-26
B. 33336-2012
289 p.
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Polítiques i Socials
According to the Duvergerian theories, only viable parties would be expected to stand for elections alone in the long run, whereas nonviable parties would be thought to join a pre-electoral coalition with another party or to withdraw from competition altogether. However, non-viable political parties throughout the world have been shown to continue presenting candidacies, calling into question the Duvergerian theories. Developing from this apparent paradox, I argue that it is the overlap of electoral arenas that generates opportunities for viable parties to present candidacies in arenas where they are non-viable. Through in-depth interviews with political leaders in Canada and Spain, I show that the overlap of electoral arenas turns the decision to present candidacies when non-viable into the dominant strategy, whereas coalescing or withdrawing becomes the least favoured alternatives. This situation leads to an extra supply of parties competing to what the Duvergerian theories predict. Through a cross-national quantitative analysis with data from 46 countries, I address the institutional and the sociological determinants that account for variation in the number of parties competing, even if non-viable.
D’acord amb les teories Duvergerianes a llarg termini només els partits polítics viables s’haurien de presentar en solitari a les eleccions, mentre que els partits no viables haurien de crear coalicions preelectorals o retirar-se de la competició. Tanmateix, arreu del món partits no viables continuen presentant candidatures, posant en qüestió les teories Duvergerianes. Partint d’aquesta paradoxa, argumento que la superposició d’arenes electorals genera oportunitats per partits viables perquè presentin candidatures en arenes on no són viables. Mitjançant entrevistes en profunditat a líders polítics del Canadà i d’Espanya mostro com la superposició d’arenes electorals converteix la decisió de presentar candidatures quan no s’és viable en l’estratègia dominant, mentre que crear coalicions o retirar-se de la competició esdevenen alternatives subòptimes. Aquesta situació porta a un excés d’oferta de partits polítics competint en comparació amb el que les teories de Duverger prediuen. Mitjançant una anàlisi comparada amb dades per 46 països analitzo els mecanismes institucionals i sociològics que expliquen variació en el nombre de partits polítics que competeixen quan no són viables.
Contamination effects; Asymmetric viability; Party strategies; Entry decisions; Political elites; Political parties; Extra supply of parties; Canada; Spain; Efectes de contaminació; Viabilitat asimètrica; Estratègies de partits; Elits polítiques; Partits polítics; Excés d’oferta de partits polítics competint; Canadà; Espanya
32 - Politics
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
