Eficàcia d'un programa multicomponent per a l'abordatge de la depressió en atenció primària

Abstract

Objectiu: Avaluar l’eficàcia d’un nou programa multicomponent per a l’abordatge de la depressió en atenció primària (AP). Mètodes: Assaig clínic controlat amb assignació aleatòria de clústers. Vint centres d’AP aleatoritzats al grup d’intervenció (GI) o al grup de control (GC). Intervenció:programa multicomponent amb mesures organitzatives, formació dels professionals sanitaris, educació dels pacients, participació d’infermeria (care manager) i millor coordinació amb els especialistes. Monitoratge dels resultats per un entrevistador independent de l’equip investigador als 0, 3, 6 i 12 mesos.

Resultats: 338 pacients amb depressió major (DSM-IV). Als 12 mesos, 302 pacients finalitzaren l’estudi (GI: 172, GC: 130). La gravetat de la depressió (PHQ-9) fou 1.76 punts menys en el GI [7.15 vs.8.78, IC95%=-3.53 a 0.02, p=0.053]. La taxa de resposta al tractament fou un 15.4% major en el GI [66.9% vs.51.5%, OR 1.9, IC95%=1.2 a 3.1, p=0.011)], i la taxa de remissió fou un 13.4% major [48.8% vs. 35.4%, OR 1.8, IC95%=1.1 a 2.9, p=0.026)].

Conclusions: El nou programa assoleix millors resultats clínics en els pacients amb depressió major atesos en AP.

Objetivo: Evaluar la eficacia de un nuevo programa multicomponente para el abordaje de la depresión en atención primaria (AP). Métodos: Ensayo clínico controlado con asignación aleatoria de clústers. 20 centros de AP aleatorizados al grupo intervención (GI) o al grupo control (GC). Intervención: programa multicomponente con medidas organizativas, formación de los profesionales sanitarios, ecuación de los pacientes, participación de enfermería (care manager) y mejor coordinación con los especialistas. Monitorizaje de los resultados por un entrevistador independiente del equipo investigador a los 0, 3, 6 y 12 meses.

Resultados: 338 pacientes con depresión mayor (DSM-IV). A los 12 meses, 302 pacientes acabaron el estudio (GI: 172, GC: 130). La gravedad de la depresión (PHQ-9) fue 1.76 puntos menos en el GI [7.15 vs.8.78, IC95%=-3.53 a 0.02, p=0.053]. La tasa de respuesta al tratamiento fue un 15.4% mayor en el GI [66.9% vs.51.5%, OR 1.9, IC95%=1.2 a 3.1, p=0.011)], y la tasa de remisión fue un 13.4% mayor [48.8% vs. 35.4%, OR 1.8, IC95%=1.1 a 2.9, p=0.026)]. Conclusiones: El nuevo programa consigue mejores resultados clínicos en los pacientes con depresión atendidos en AP.

Objective: To assess the effectiveness of a multi-component programme to improve the management of depression in primary care.

Methods: Cluster-randomized controlled trial. Twenty primary care centres allocated to intervention group (IG) or control group (CG). Intervention: multi-component programme with clinical, educational and organizacional procedures including primary care nurses working as care-managers. Outcomes were monitored by a blinded interviewer at 0, 3, 6 and 12 months.

Results: 338 adult patients with major depression (DSM-IV). At 12 months, 302 patients were assessed (IG: 172, CG: 130). The severity of depression (PHQ-9) was 1.76 points lower in the IG [7.15 vs. 8.78, 95% CI=-3.53 to 0.02, p=0.053]. The treatment response rate was 15.4% higher in the IG [66.9% vs. 51.5%, OR 1.9, 95% CI=1.2 to 3.1, p=0.011)], and the remission rate was 13.4% higher [48.8% vs. 35.4%, OR 1.8, 95% CI=1.1 to 2.9, p=0.026)].

Conclusions: The programme for managing depression leads to better clinical outcomes in patients with major depression in primary care settings.