Acceso a la atención en los sistemas de salud de Colombia y Brasil . Un análisis de las barreras, los factores determinantes y la equidad en el acceso

Abstract

El acceso a la atención en salud es una de las principales preocupaciones de las políticas sanitarias, y su evaluación es fundamental para su diseño. El objetivo de esta tesis es analizar el acceso a los diferentes niveles de atención en dos países con sistemas de salud diferentes, Colombia, con el Sistema General de Seguridad Social en Salud (SGSSS) y Brasil, con el Sistema Único de Salud (SUS). Para ello se ha realizado un estudio transversal basado en una encuesta poblacional con aplicación de un cuestionario estructurado en entrevista presencial en dos municipios de Colombia y dos de Brasil y se han llevado a cabo tres sub-estudios. En el primero, se han analizado las necesidades insatisfechas de atención sanitaria y las barreras de acceso a la atención, desde la búsqueda de atención a la resolución del problema de salud; en el segundo se ha analizado la utilización de los distintos niveles asistenciales y sus determinantes, en el SGSSS y en el SUS, respectivamente; por último se ha estudiado la equidad en el acceso a la atención en salud en ambos países. Los resultados muestran notables barreras en el acceso (en la búsqueda, en la entrada y en la utilización de los servicios), determinantes del uso del SGSSS y SUS que varían en cada país según el nivel asistencial (relacionados con características de la población, de los prestadores de los servicios y de los modelos del sistema de salud) e inequidades en la utilización de los diferentes niveles asistenciales, especialmente en la atención especializada. El análisis señala cómo el diseño de los sistemas de salud determina el acceso a los servicios: en el SGSSS, la existencia de un seguro segmentado, con distintos paquetes de beneficios, gestionado por aseguradoras y no universal origina barreras e inequidades en el acceso según estatus de afiliación y régimen de aseguramiento; en Brasil, las dificultades de acceso debidas a la insuficiencia de recursos humanos y físicos en el SUS, así como las inequidades en el uso de la atención especializada señalan su infra-financiación y resaltan la importancia del subsector privado en el sistema de salud.

L’accés a l’atenció en salut és una de les principals preocupacions de les polítiques sanitàries i la seva avaluació és fonamental per al seu disseny. L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar l'accés als diferents nivells d'atenció en dos països amb sistemes de salut diferents, Colòmbia, amb el Sistema General de Seguretat Social en Salut (SGSSS) i Brasil, amb el Sistema Únic de Salut (SUS). S'ha realitzat un estudi transversal basat en una enquesta poblacional amb aplicació d'un qüestionari estructurat en entrevista presencial a dos municipis de Colòmbia i dos del Brasil i s'han dut a terme tres sub-estudis. En el primer, s'han analitzat les necessitats insatisfetes d’atenció sanitària i les barreres d'accés a l'atenció, des de la cerca d'atenció a la resolució del problema de salut; en el segon s'ha analitzat la utilització dels diferents nivells assistencials i els seus determinants al SGSSS i al SUS, respectivament; finalment, en el tercer estudi, s'ha estudiat l'equitat en l’accés a l’atenció en salut a ambdós països. Els resultats mostren notables barreres en l'accés (en la cerca, en la entrada i durant la utilització dels serveis de salut), determinants de la utilització del SGSSS i SUS que varien a cada país segons el nivell assistencial (relacionats amb les característiques de la població, dels prestadors de serveis i dels models del sistema de salut) i inequitats en la utilització dels diferents nivells assistencials, especialment en l’atenció especialitzada. L'anàlisi assenyala com el disseny dels sistemes de salut determina l'accés als serveis: al SGSSS, l'existència d'un assegurament segmentat, amb diferents paquets de beneficis, gestionat per asseguradores i no universal origina barreres i inequitats en l'accés segons estatus d'afiliació i règim d'assegurament; al Brasil, les dificultats d’accés degudes a la insuficiència de recursos humans i físics en el SUS, així com les inequitats en l’ús de l’atenció especialitzada, assenyalen el seu infra-finançament i ressalten la importància del subsector privat en el sistema de salut.