A multidimensional approach to precarious employment: measurement, association with poor mental health and prevalence in the Spanish workforce

Autor/a

Vives Vergara, Alejandra

Director/a

Benach, Joan

Benavides, Fernando G. (Fernando García)

Data de defensa

2010-11-22

ISBN

978-84-694-5680-4

Dipòsit Legal

B. 24994-2011

Pàgines

341 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Biomedicina

Resum

Objective: To study the psychometric properties and construct validity of a multidimensional instrument to measure employment precariousness; to assess the association between employment precariousness and poor mental health; to estimate the prevalence and distribution of employment precariousness in the Spanish workforce; and to estimate the population attributable fraction of poor mental health due to employment precariousness. Methods: Cross-sectional study using data from the Psychosocial Work Environment Survey conducted in 2004-2005 in Spain. Representative sample of 6968 temporary and permanent workers with a formal work contract. Main results: The Employment Precariousness Scale (EPRES) proved to be an acceptable and psychometrically sound measurement instrument. A high score of employment precariousness was associated with more than double the prevalence of poor mental health than a low score, both in women and men and after adjustments for relevant indicators of social position. More than 45% of the sample was exposed to some degree of precariousness, over 6.5% to high precariousness, with a highly unequal distribution across groups of workers. With due caution, it was estimated that if the observed association were causal, between 11% and 23% of poor mental health in the working population in Spain could be attributable to employment precariousness. Conclusions: Results highlight the relevance of employment precariousness for the mental health of the Spanish workforce. The EPRES is a promising tool for future research.


Objetivo: Estudiar las propiedades psicométricas y la validez de constructor de un instrumento multidimensional para medir la precariedad laboral; estudiar la asociación entre precariedad laboral y mala salud mental; estimar la prevalencia y distribución de la precariedad laboral en la fuerza de trabajo Española; y calcular la fracción atribuible poblacional de mala salud mental debida a la precariedad laboral. Métodos: Estudio transversal con datos de la Encuesta de Factores de Riesgo Psicosociales realizada entre 2004 y 2005 en España. Muestra representativa de 6.968 trabajadores temporales y permanentes con contrato formal de trabajo. Resultados principales: La Escala de Precariedad Laboral (EPRES) demostró tener buenas propiedades psicométricas. Una puntuación alta en la escala se asoció con una prevalencia dos veces más elevada de mala salud mental que una puntuación baja, tanto en mujeres como en hombres y aun después de varios ajustes por indicadores de posición social. Más del 45% de la muestra estaba expuesta a algún grado de precariedad laboral, más del 6,5% a precariedad laboral alta, con una distribución muy desigual entre distintos grupos de trabajadores. Con la debida precaución, se estimó que si la asociación observada es causal, entre el 11% y 23% de la mala salud mental de la población trabajadora española podría ser atribuible a la precariedad laboral. Conclusiones: Los resultados destacan la importancia que la precariedad laboral puede tener para la salud mental de la población trabajadora Española. La EPRES es un instrumento útil para investigaciones futuras

Paraules clau

precarious employment; employment precariousness; labour market inequalities; poor mental health; empleo precario; precariedad laboral; desigualdades del mercado de trabajo; mala salud mental

Matèries

331 - Treball. Relacions laborals. Ocupació. Organització del treball

Documents

tavv.pdf

3.947Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)