Pasolini en context: Trauma, memòria, identitat i història cultural a la Itàlia de postguerra

Abstract

Pasolini va conceptualitzar en la seva obra els processos destructors del capitalisme posterior a la segona guerra mundial. La seva narrativa els enfoca des de la perspectiva dels grups socials dels suburbis degradats els quals van crear una cultura híbrida entre el substrat camperol i les respostes morals a les pressions d una vida urbana. El seu cinema explora la necessitat de reformular els mites humanístics per a fer front a la desertització espiritual i cultural a què ens condemna el consumisme del darrer capitalisme. La seva poesia narra els estralls personals que comporta l enfrontament contra aquests processos de destrucció i contra les convencions socials. El nostre treball pretén seguir el diàleg de Pasolini amb la tradició de pensament crític del marxisme romàntic i contextualitzar l originalitat de la seva obra dins d alguns dels corrents crítics que als anys seixanta qüestionaven la conversió del món en una pura mercaderia.

Throughhiswork, Pasolini conceptualized the destructive processes of post- SecondWorldWarcapitalism. Hisnarrativefocuses on the processes from the perspective of social groupsfromdilapidatedsuburbs: a mass of dispossessedpeoplewhocreated a hybridculturebetween the peasantsubstrataand the moral responses to the pressure of urbanlife.Hiscinematicwork explores the necessity of reforminghumanistmyths in order to combat the spiritualand cultural desertionthatcondemns us to the consumerism of contemporarycapitalism. Hispoetryspeaks of the personal havocthatleads to clashesagainstthesedestructive processes andagainst social conventions. Comingfrom a radical originality, Ourstudyaims to followPasolini sdialoguewiththe RomanticMarxisttradition of criticalthoughtand to bring context to the originality of hisworkwithinsome of the criticaltrends of the 1960s that, questioned the transformation of the worldinto a purelycommercialentity.