Promoción de la salud en la infancia y adolescencia: afrontamiento del estrés y bienestar subjetivo en preadolescentes escolarizados

Abstract

This doctoral thesis aims to study the relationship between stressful everyday events, coping strategies for stress and subjective well-being in children and adolescents schooled in northeastern Brazil. The global sample is composed of 864 participants, who are students aged from 9 to 18 and enrolled in the 6th and 7th grades of 27 urban and rural schools, including both public and private, located in the state of Ceará. The administered questionnaires contained a Multidimensional Poverty Index; three Subjective Well-being Scales; eight Satisfaction Indexes for Life Domains; Core Scale Affects; Sense of Community Index; Inventory of Stressful Events; and Schoolagers’ Coping Strategies Inventory. The results of Study I reveal that a situation of greater social disadvantage is associated with a lower rate of subjective well-being, and that the multidimensional poverty index (MPI) is an important predictor of well-being among the studied population. The results of Study II indicate that students at public schools in urban contexts in northeastern Brazil are more exposed to everyday stress and score lower in sense of community, the latter being an important predictor of the studied population's well-being.The results of Study III identified girls as being most affected by everyday stressors, while their subjective well-being is explained by positive affects, which in turn is explained by negatively perceived stress

Aquesta tesi doctoral té l'objectiu d'estudiar les relacions entre els esdeveniments estressors quotidians, les estratègies d'afrontament a l'estrès i el benestar subjectiu en nens i adolescents escolaritzats al nord-est del Brasil. La mostra global es compón de 864 participants amb edats compromeses entre 9 i 18, d’ alumnes de 6è i 1º ESO d'escoles públiques i privades, urbanes i rurals, un total de 27 escoles ubicades a Ceará-Brasil. Els qüestionaris administrats contenien un índex de pobresa multidimensional, tres escales de benestar subjectiu, vuit índexs de satisfacció per àmbits de la vida, l’escala d'afectes nuclears, l’índex de sentit de comunitat, l’inventari d'esdeveniments estressors, i l’inventari d'estratègies d'afrontament per a escolars . Els resultats de l'Estudi I apunten que la situació de major desavantatge social s'associa a un menor índex de benestar subjectiu, i que l'índex de pobresa multidimensional és un predictor important del benestar de la població estudiada. Els resultats de l'estudi II indiquen que els alumnes de les escoles públiques en contextos urbans al nord-est del Brasil estan més exposats que els de contextos rurals, a l'estrès quotidià y puntuen més baix el sentit de comunitat, sent aquest últim un important predictor del benestar de la població estudiada. Els resultats de l'estudi III identifiquen les noies com més afectades per l'estrès quotidià, sent el seu benestar subjectiu explicat pels afectes positius, que al seu torn és explicat negativament per l'estrès percebut