The institution of linguistic dissidence in the Balearic Islands: Ideological dynamics of Catalan standardisation

Autor/a

Duane Bernedo, Lucas John

Director/a

Pujolar, Joan

Bres, Julia de

Data de defensa

2018-02-19

Pàgines

338 p.



Departament/Institut

Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institut (IN3)

Resum

Aquesta tesi descriu etnogràficament l'establiment recent de la dissidència lingüística a les illes Balears, entesa com l'assentament en el camp sociopolític de l'arxipèlag d'una creença que reivindica que el «balear», i no l'actual llengua catalana, ha de compartir oficialitat amb el castellà com a autèntica llengua pròpia. Tres associacions d'activistes lingüístics creades el 2013 són les responsables d'aquest moviment. Aquesta tesi analitza aproximadament dos anys d'activitat a les xarxes socials d'aquestes tres associacions, a més d'altres materials. L'anàlisi mostra com els activistes es van implicar en un afany per legitimar un estàndard alternatiu basat en ideologies d'autenticitat, el qual simultàniament afermava i potenciava el valor d'anonimat del castellà. Les xarxes socials van ser fonamentals per a aquests objectius, atès que van oferir als activistes un control representatiu per a articular discursos lingüístics i per a patrullar i avaluar pràctiques lingüístiques davant dels seus seguidors. Aquesta tesi també examina les implicacions d'aquests esdeveniments per a l'estandardització de la llengua catalana, mitjançant entrevistes a onze tècnics lingüístics de diferents institucions de les illes Balears i dos activistes favorables a la normalització del català. Les entrevistes van proporcionar perspectives sobre la manera com els agents institucionals controlen i practiquen la varietat estàndard. Un cop identificada una distribució vertical de les pràctiques de la varietat estàndard entre els actors institucionals, l'anàlisi se centra en l'ús de les xarxes socials que fa una tècnica lingüística que treballa en l'àmbit local. En resum, aquesta tesi presenta tres arguments: a) l'adopció estratègica d'un règim d'estàndard lingüístic pels activistes dissidents, b) l'existència d'una necessitat d'identificació en el mercat lingüístic balear, i c) la influència de la minorització sobre l'estandardització.


Esta tesis describe etnográficamente el establecimiento reciente de la disidencia lingüística en las islas Balears, entendida como el asentamiento en el campo sociopolítico del archipiélago de una creencia que reivindica que el «balear», y no la actual lengua catalana, tiene que compartir oficialidad con el castellano como auténtica lengua propia. Tres asociaciones de activistas lingüísticos creadas en 2013 son las responsables de este movimiento. Esta tesis analiza aproximadamente dos años de actividad en las redes sociales de estas tres asociaciones, además de otros materiales. El análisis muestra cómo los activistas se implicaron en un afán por legitimar un estándar alternativo basado en ideologías de autenticidad, el cual simultáneamente aseguraba y potenciaba el valor de anonimidad del castellano. Las redes sociales fueron fundamentales para estos objetivos, dado que ofrecieron a los activistas un control representativo para articular discursos lingüísticos y para patrullar y evaluar prácticas lingüísticas ante sus seguidores. Esta tesis también examina las implicaciones de estos acontecimientos para la estandarización de la lengua catalana, mediante entrevistas a once técnicos lingüísticos de diferentes instituciones de las islas Baleares y dos activistas favorables a la normalización del catalán. Las entrevistas proporcionaron perspectivas sobre la forma en que los agentes institucionales controlan y practican la variedad estándar. Una vez identificada una distribución vertical de las prácticas de la variedad estándar entre los actores institucionales, el análisis se centra en el uso que hace de las redes sociales una técnica lingüística que trabaja en el ámbito local. En resumen, esta tesis presenta tres argumentos: a) la adopción estratégica de un régimen de estándar lingüístico por los activistas disidentes, b) la existencia de una necesidad de identificación en el mercado lingüístico balear, y c) la influencia de la minorización sobre la estandarización.


This thesis comprises an ethnographic description of the recent development of linguistic dissidence on the Balearic Islands: the establishment of a belief within the archipelago’s socio-political sector claiming that ‘Balearic’, rather than Catalan, should share official status with Spanish as its authentic autochthonous language. Three associations of language activists created in 2013 are responsible for this development. This thesis analyses two years of these three associations’ social media activity, as well as other materials. Findings show that activists engaged in a struggle to legitimize an alternative standard revolving around ideologies of authenticity, while simultaneously ensuring and advancing the level of anonymity towards Spanish. Social media was instrumental for these purposes, as it provided activists representational control to spread discourse about language and to police language practices. This thesis also examines the implications that this development represented for Catalan standardization. I interviewed 11 language planners working at different institutions on the Balearic Islands and two Catalan language advocates. The interviews provided accounts on the ways institutional figures police the standard variety of Catalan. After finding a vertical distribution of standard practices among institutional figures, the analysis focused on a local planner’s social media practices. In all, this thesis advances three arguments regarding activists’ strategic adoption of the standard language regime, the existence of a need to identify in the Balearic linguistic market, and the role of minoritization on standardization.

Paraules clau

activisme lingüístic; activismo lingüístico; language activism; estandardització lingüística; estandarización lingüística; language standardisation; xarxes socials; redes sociales; social media; català; catalán; Catalan; Illes Balears; Islas Baleares; Balearic Islands

Matèries

316 - Sociologia. Comunicació; 39 - Etnologia. Etnografia. Folklore; 572 - Antropologia; 81 - Lingüística i llengües

Àrea de coneixement

Sociolingüística

Documents

PhD+Thesis_Duane%2C+Lucas_DEF.pdf

12.03Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)