The Mods in Catalonia: a critical perspective of the neo-gramscian approach to popular culture

Abstract

Through a study of groups of Mods from different generations and geographical settings, I develop the idea that an analysis of their ‘signs’ is not enough. I argue that it is helpful to look at the very particular background to the emergence of youth subcultures in Spain when discussing the Mods. By leaning on the Oral History tradition, I attempt to give a voice to the Mods themselves through a series of interviews and a study of their Modzines. The conclusion suggests that cultural theory has to be flexible if it is to remain useful. Gramscian hegemony theory would appear to allow for such flexibility. I also argue that certain cultural theorists, as a result of finding themselves at an ideological impasse, have attempted to locate a symbolic class struggle within subcultural practice. I feel this is probably more vicarious than efficacious.

A través de l’estudi de grups de mods de diferents generacions i procedències geogràfiques / medis / entorns (? Not sure about this translation), sostinc que no n’hi ha prou amb una anàlisi dels seus ‘signes’. Defenso que quan es tracta dels mods, és de gran ajuda el fet de tenir en compte el rerefons ben específic que porta cap a l’emergència de les cultures juvenils a Espanya. Basant-me en la tradició d’estudis de la història oral, em proposo de donar veu als mateixos mods a partir d’una sèrie d’entrevistes i d’un estudi dels seus modzines. Com a conclusió apunto que la teoria cultural ha de ser flexible si vol continuar essent útil. La teoria de l’hegemonia gramsciana es mostra com un marc que permet aquesta flexibilitat. També defenso que certs teòrics culturals, com a resultat de trobar-se ells mateixos en un impàs ideològic, han intentat de situar una lluita de classes simbòlica en el si de les pràctiques subculturals. Em sembla que aquest plantejament probablement és més vicari que eficaç.