Multilingualism, elitism and ideologies of globalism in international schools in Catalonia: An ethnographic study

Abstract

En les últimes dècades, moltes escoles d’elit fundades segons paràmetres nacionals s’han internacionalitzat per adaptar-se a les condicions canviants de les societats en la modernitat tardana, i mantenir-se competitives en un mercat educatiu altament disputat. La internacionalitat pot ser més o menys explícita, i s’implementa en major o menor mesura en escoles públiques, concertades i privades (Bonal, 2009; Vilalta, 2015). Internacionalitzar-se implica, normalment, augmentar la presència de l’anglès i d’altres llengües estrangeres, consolidar programes d’intercanvi o cursar períodes a l’estranger, i implementar programes internacionals com els que ofereix la Organització del Batxillerat Internacional (IBO), que són cada cop més presents en escoles de tot el món (Resnik, 2012, 2015). Aquesta singular etnografia explora la construcció de la categoria internacional en dues escoles d’elit des de la perspectiva de la sociolingüística crítica. Posar la llengua al centre de l’estudi dels processos d’elitització educatius és força excepcional, i un angle fins ara inèdit en el context de Catalunya. Durant un període de tres anys he dut a terme treball de camp etnogràfic en dues escoles de l’àrea de Barcelona, una escola ‘britànica internacional’ i una escola ‘catalana internacional’. La meva anàlisi es basa en les observacions d’aula i de diversos espais de les escoles, converses i entrevistes, en els paisatges lingüístics i també en les notes de camp, dades visuals i documents, en les pàgines web de les escoles i dades de xarxes socials, i polítiques lingüístiques educatives. Tots aquests elements permeten mostrar i analitzar les transformacions semiòtiques que ha requerit en aquests casos el procés d’esdevenir internacional. La meva anàlisi mostra processos d’estilització que han tingut lloc en diversos àmbits: l’ambient, els espais, el currículum i els individus. He explorat les dinàmiques complexes que intervenen en les pràctiques de distinció (Bourdieu, 1984) que hi ha al darrere dels processos d’internacionalització en les quals escoles i individus s’embarquen; qui té accés a quins recursos; com els diversos participants es capitalitzen o descapitalitzen; quins processos de categorització social hi tenen lloc; i quines conseqüències té tot això per als projectes socials i acadèmics dels estudiants i les escoles. Les històries de les escoles i les respectives comunitats educatives revelen el desig frenètic de capitalització de les classes mitjanes-altes que, en l’escenari de post-crisis actual a Catalunya, desitgen accedir a posicions de privilegi, o mantenir-les. Una educació internacional, i un ‘molt bon anglès’ semblen ser el màxim capital distintiu, que atrau tant al públic local com a les classes mitjanes globals, per tenir la millor mà per a competir en un mercat educatius neoliberalitzats. L’anàlisi de les estratègies educatives de les classes mitjanes-altes que es mostra en aquesta tesi revela les possibilitats i limitacions de mobilitat social per a estudiants amb capitals diversos (Bourdieu, 1986). L’anàlisi dels mecanismes de producció i reproducció de classe és crucial per a entendre com els processos d’estratificació social funcionen i emergeixen del sistema educatiu a Catalunya actualment.

In the last decades, many elite schools, which were founded following national models of education, have been internationalising to adapt to the rapidly changing conditions of neoliberalised late-modern societies and remain competitive in highly disputed education markets. Internationality can take more or less explicit forms, and can vary in intensity in public, semi-private and private schools (Bonal, 2009; Vilalta, 2016). It usually involves, however, intensifying the presence of English and other foreign languages, institutionalizing exchange or term/year abroad programmes, and implementing international curricula such as those offered by the International Baccalaureate Organisation (IBO), which are increasingly gaining presence in schools worldwide (Resnik, 2012, 2015). This original ethnography explores the construction of the category international in two elite educational institutions from a critical sociolinguistic perspective. The focus on language(s) in processes of elitisation of education is unique, and unexplored until now in the context of Catalonia. For a period of three years I conducted ethnographic fieldwork in two schools in the Barcelona area, a ‘British international’ school and a ‘Catalan international’ school. I draw on participant observations of classes and a variety of school spaces, conversations and interviews, linguistic landscapes, and also field notes, visual data, field documents, website data and social network data, but also language-in-education policies to understand how semiotic regimes are transformed when becoming international. This happens through processes of stylisation taking place at multiple scales. My analysis shows how atmospheres, spaces, curricula and individuals are both updated and upscaled. I have explored the nuanced dynamics of distinction practices (Bourdieu, 1984) behind the internationalising processes in which schools and individuals engage; who gets to access which resources; how different participants become capitalised or decapitalised; which processes of social categorisation take place; and what consequences this has for the social and academic endeavours of students and schools. The stories of the schools and their communities reveal the frenzy for capitalisation of the (upper-)middle classes in a post-crisis Catalonia, who desire to gain access to privileged spaces or maintain their status. An international education, and a ‘very good English’ seem to be the ultimate distinctive capital. It is attractive to the traditional local clientele of these schools and increasingly to the global middle classes, who seek to compete with the best hand in neoliberalised education markets. The unique analysis of the educational strategies of the (upper-)middle classes provided in this thesis reveals the possibilities and limitations of class advancement for students with different stocks of capitals (Bourdieu, 1986). A deeper understanding of such mechanisms is crucial to understand how processes of social stratification work and emerge in the Catalan education system today.