Absència i excés: la lesbiana assassina en el cinema comercial contemporani

Abstract

Aquesta investigació aborda la paradoxa entre la (in)visibilitat de l’homosexualitat femenina al cinema comercial contemporani i la presència de personatges que protagonitzen explícites escenes lèsbiques en el cinema mainstream. Les protagonistes d’aquestes imatges són generalment figures femenines de força que exerceixen la violència i l’assassinat. Es detecta així l’arquetip de la lesbiana assassina, que cristal·litza durant l’auge del neo-noir al Hollywood dels anys 90. L’encarnen feminitats excessives, hereves de la dona fatal clàssica i properes a la recurrent figura de la vampira lesbiana, que sorgeixen sota una forta empremta de gènere (noir i terror). S’investiga la llavor de l’arquetip des dels orígens del cinema i s’observa també com ha transcendit el context en què es va definir i ha adquirit noves connotacions a la postmodernitat. Es teoritza sobre el significat d’aquest arquetip que neix marcat per la misogínia i l’homofòbia, però que amaga un inequívoc potencial subversiu.

This thesis aims to address a paradox that lies between the (in)visibility of female homosexuality in Hollywood films and the presence of characters who play explicit lesbian scenes in contemporary mainstream cinema. The protagonists of these images are generally powerful feminine figures that exercise violence and murder. The archetype of the lesbian killer crystallizes during the rise of neo-noir in Hollywood in the 1990s under a strong genre imprint (noir and horror). In these films, the lesbian killer often embodies an excessive femininity, heir of the classic femme fatale, referencing the recurring figure of the lesbian vampire. This thesis revolves around the meaning of this archetype which has been marked by misogyny and homophobia since its inception, but which also hides an unequivocal subversive potential.