Universitat de Girona. Departament de Ciències Mèdiques
Sarcopenia is a multifactorial entity characterized by loss of muscle mass, strength and functionality. People with sarcopenia are more at risk of developing insulin resistance, type 2 diabetes and excess fat in the muscle and liver, among others, impacting on quality of life. It is well known that nutrition and physical exercise of resistance are the most effective strategies to prevent or delay it. HYPOTHESIS: A program of physical exercise of low intensity resistance, together with nutritional support improves the deterioration of the muscles in people aged 60-75 years. OBJECTIVES: To evaluate the effect of the physical exercise program of low intensity resistance and nutritional supplementation (protein in powder) in people 60-75 years of age on body composition, muscle strength, speed of movement, physical condition, circulating concentration of myokines (irisin and myostatin) and chronic low grade inflammation (PCR). METHODOLOGY: Prospective and controlled clinical trial in which the subjects were randomized into 3 groups: 1) control group (n = 20), 2) low intensity resistance exercise group (RE) (n = 14) and 3) low Intensity Resistance and Nutrition Support (RENS) exercise group (n = 9). The participants, from 60 to 75 years old, were studied at the beginning and at the end of the study, whose duration was 16 weeks. Body composition was evaluated by bioelectrical impedance. The force was measured with a hand grip. Myokines were measured by ELISA. RESULTS: In the RENS group, an increase in fat-free mass was observed (47.4 ± 7.4 vs. 46.5 ± 7.4, p = 0.046), the circumference of calf (36.4 ± 1.3 vs. 32.3 ± 4.3, p = 0.025) and circulating irisin (3 ± 1.1 vs. 2.6 ± 1.3, p = 0.030). In the RE group, an increase the strength (17.2 ± 4.6 vs. 15.3 ± 4.6, p = 0.011) and serum irisin (3.1 ± 0.8 vs. 2.4 ± 0.3, p = 0.011) and decreased the gait speed at different distances (p <0.02). In the control group a decrease in fat-free mass was observed (46 ± 7.5 vs. 45 ± 5.6, p = 0.002), in the circumference of calf (33.1 ± 3 vs. 32 ± 2.8, p = 0.008) and myostatin (2.5 81.8-3.1) vs. 1.9 (1.5 -2.3), p = 0.003). Interestingly, in this group, the strenght was correlated positively with the fat-free mass (r = 0.782, p = 0.008) and circulating irisin was significantly reduced in participants with loss of strength at the end of the study (p = 0.002). No significant association was observed between circulating irisin concentrations and those of myostatin in any group. CONCLUSIONS: A program of physical exercise of low intensity resistance, together with nutritional support, improves the deterioration of the muscles in people aged 60-75. Irisin circulating is associated with the improvement of muscle strength in elderly people.
La sarcopènia és una entitat multifactorial que es caracteritza per la pèrdua de la massa muscular, la força i la funcionalitat. Les persones amb sarcopènia presenten més risc de desenvolupar resistència a la insulina, diabetis tipus 2 i excés de greix al múscul i fetge, d'entre altres, impactant sobre la qualitat de vida. Es ben sabut que la nutrició i l'exercici físic de resistència són les estratègies més eficaces per prevenir-la o retardar-la. HIPÒTESI: Un programa d’exercici físic de resistència de baixa intensitat, juntament amb suport nutricional millora el deteriorament de la musculatura en persones de 60-75 anys d'edat. OBJECTIUS: Valorar l'efecte del programa d’exercici físic de resistència de baixa intensitat i suplementació nutricional (proteïna en pols) en persones de 60-75 anys d'edat sobre la composició corporal, força muscular, la velocitat de la marxa, la condició física, la concentració circulant de mioquines (irisina i miostatina) i la inflamació crònica de baix grau (PCR). METODOLOGIA: Assaig clínic prospectiu i controlat en el qual els subjectes van ser aleatoritzats en 3 grups: 1) grup de control (n = 20), 2) grup d'exercici de resistència de baixa intensitat (ER) (n = 14) i 3) grup d'exercici de resistència de baixa intensitat i suport nutricional (ERSN) (n = 9). Els participants, de 60 a 75 anys, van ser estudiats al començament i al final de l'estudi, la durada del qual va ser de 16 setmanes. La composició corporal es va avaluar mitjançant impedància bioelèctrica. La força es va mesurar amb hand grip. Les mioquines es van mesurar mitjançant ELISA. RESULTATS: En el grup ERSN es va observar un augment de la massa lliure de greix (47,4 ± 7,4 vs. 46,5 ± 7,4, p = 0,046), la circumferència del múscul del bessó (36,4 ± 1,3 vs. 32,3 ± 4,3, p = 0,025) i irisina circulant ( 3 ± 1,1 vs. 2,6 ± 1,3, p = 0,030). En el grup ER s'observà un augment de de la força de premsió (17,2 ± 4,6 vs. 15,3 ± 4,6, p = 0,011) i de la irisina sèrica (3,1 ± 0,8 vs. 2,4 ± 0,3, p = 0,011) i va disminuir la velocitat de marxa a distàncies diferents (p <0,02). En el grup control es van observar una disminució de la massa lliure de greix (46 ±7.5 vs. 45 ± 5.6, p=0.002), en la circumferència del bessó ( 33.1 ± 3 vs. 32 ± 2.8, p=0.008) i la miostatina (2.5 81.8-3.1) vs. 1.9 (1.5 -2.3), p=0.003). Curiosament, en aquest grup, la força es correlacionava positivament amb la massa lliure de greix (r = 0,782, p = 0,008) i la irisina circulant es va reduir significativament en els participants amb pèrdua de força al final de l’estudi (p = 0,002). No es va observar cap associació significativa entre les concentracions de irisina circulant i les de miostatina en cap grup. CONCLUSIONS: Un programa d'exercici físic de resistència de baixa intensitat, juntament amb un suport nutricional, millora el deteriorament de la musculatura en persones de 60 a 75 anys. La irisina circulant s’associa a la millora de la força muscular en persones grans.
Persones grans; Older people; Personas mayores; Envelliment; Aging; Envejecimiento; Exercici de resistència de baixa intensitat; Low intensity resistance exercise; Ejercicio de resistencia de baja intensidad; Suport nutricional; Nutritional support; Soporte nutricional; Sarcopenia
61 - Medicina; 616.7 - Patologia dels òrgans de la locomoció. Sistema locomotor i esquelètic
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.