Estudio de las bases fisiológicas, bioquímicas y moleculares de la maduración en peras y su relación con la aparición del escaldado superficial

Abstract

L'escaldat superficial és de les alteracions postcollita més importants en pera i, a pesar que els símptomes apareixen després de llargs períodes d'emmagatzematge en fred, s'indueix durant els primers mesos d'emmagatzematge i la susceptibilitat queda determinada en camp. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser estudiar les bases fisiològiques, bioquímiques i moleculars de la maduració en peres i veure quina relació tenien amb el desenvolupament de l'escaldat superficial. Els estudis en camp van permetre conèixer el cross-talk hormonal existent i l'exclusivitat de madurar en arbre de “Blanquilla”, mentre que la incapacitat de “Conference” i “Flor d’Hivern” van reforçar la hipòtesi del tree factor. Els resultats postcollita van mostrar que el metabolisme de l'etilè i el α-farneseno estan molt relacionats amb el desordre en “Blanquilla” mentre que en “Flor d’Hivern” sembla estar relacionat amb un dany per fred. Finalment, la ineficàcia del 1-MCP i la lovastatina en “Conference” suggereixen l'existència d'una alteració d'etiologia diferent a l'escaldat.

El escaldado superficial es de las alteraciones poscosecha más importantes en pera y, a pesar de que los síntomas aparecen tras largos periodos de almacenamiento en frío, se induce durante los primeros meses de almacenamiento y la susceptibilidad queda determinada en campo. El objetivo principal de esta tesis fue estudiar las bases fisiológicas, bioquímicas y moleculares de la maduración en peras y ver qué relación tenían con el desarrollo del escaldado superficial. Los estudios en campo permitieron conocer el cross-talk hormonal existente y la exclusividad de madurar en árbol de “Blanquilla”, mientras que la incapacidad de “Conference” y “Flor d’Hivern” reforzaron la hipótesis del tree factor. Los resultados poscosecha mostraron que el metabolismo del etileno y el α-farneseno están muy relacionados con el desorden en “Blanquilla” mientras que en “Flor d’Hivern” parece estar relacionado con un daño por frío. Por último, la ineficacia del 1-MCP y la lovastatina en “Conference” sugieren la existencia de una alteración de etiología diferente al escaldado.

Superficial scald is one of the main postharvest physiological disorders in pears. Despite symptoms appear after long-term cold storage, scald is induced during the first months of cold storage and the susceptibility of the fruit is determined pre-harvest. The main objective of this thesis was to study the physiological, biochemical and molecular basis of pear maturation and ripening and its relationship with superficial scald development. The pre-harvest studies let to know the existing hormonal ‘cross-talk’ and that ‘Blanquilla’ was the only cultivar able to ripen on-tree while the inability to ripen on-tree of ‘Conference’ and ‘Flor d’Hiverns’ pears reinforced the hypothesis of the ‘tree factor’. Postharvest results showed that ethylene and α-farnesene metabolisms were closely related with the disorder appearance in ‘Blanquilla’, while the disorder in ‘Flor d’Hivern’ seem to be related to a chilling injury. Finally, the inefficacy of 1-MCP and lovastatin in ‘Conference’ pear suggests a disorder with a complete different etiology than superficial scald.