Memory construction in contemporary graphic novels (2005-2015): the Spanish Civil War and its aftermath

Abstract

Comic books, traditionally perceived as a medium for children that would not engage in complex dialogues, contribute to the cultural memory debate that emerged in Spain around the year 2000. Through a close reading analysis of four graphic novels that explore the lives of those who experienced the Spanish Civil War and its aftermath, this thesis connects with the transnational debate on memory and the studies of comics, and contributes to understanding the part played by the comic medium in that cultural debate. The research focuses on three specific aspects that the analysis revealed as decisive for insight into the representation of memory in Spanish comic books: the use of narration of the self and how that affects the narrative itself, the impact that the transmission and the generational aspect had on that narrative, and the entanglement of truth and fiction presented in those stories. The close reading shows that the narrative on the war that these comics offer is built on a sturdy foundation that intertwines feelings, historical facts and personal information on the protagonists. Through a political and socially committed narrative, these comics seek and achieve legitimation of their account of memory.

Los cómics, tradicionalmente percibidos como un medio infantil que no se enmaraña en diálogos complejos, aportan su contribución al debate cultural sobre la memoria histórica que surgió en España alrededor del 2000. A través del análisis de cuatro novelas gráficas que exploran las vidas de quienes vivieron la guerra y sus consecuencias inmediatas, esta tesis dialoga con el debate transnacional sobre los estudios de la memoria y los estudios del cómic y contribuye a entender el papel de este medio en dicho debate. La investigación se centra en tres aspectos concretos que el análisis reveló como determinantes para la comprensión de la representación de la memoria en las historietas españolas: la escritura desde la perspectiva de yo y cómo esta afecta a la propia narrativa sobre la guerra, el impacto de la transmisión y el aspecto generacional en esa narrativa, y la trabazón de verdad y ficción en estas historias. El análisis muestra que la narrativa sobre la guerra que ofrecen estas historietas está construida sobre una base sólida que entrelaza sentimientos, hechos históricos e información personal de los protagonistas. A través de esta narrativa, política y socialmente comprometida, buscan y logran legitimar su relato de memoria.

Els còmics, tradicionalment percebuts com un mitjà infantil mancat de diàlegs complexos, aporten la seva contribució al debat cultural sobre la memòria històrica que va sorgir a Espanya al voltant del 2000. A través de l’anàlisi de quatre novel·les gràfiques que exploren la vida dels qui van viure la guerra i les seves conseqüències immediates, aquesta tesi dialoga amb el debat transnacional sobre els estudis de la memòria i els estudis del còmic i contribueix a comprendre el paper que va tenir el mitjà en aquest debat. La recerca se centra en tres aspectes concrets que l'anàlisi va revelar com a determinants per comprendre la representació de la memòria en les historietes il·lustrades espanyoles: l'escriptura des de la perspectiva del jo i com afecta la mateixa narrativa sobre la guerra, l'impacte de la transmissió i l'aspecte generacional en aquesta narrativa, i la connexió entre veritat i ficció en aquestes històries. L'anàlisi mostra que la narrativa sobre la guerra que ofereixen aquestes historietes il·lustrades s'ha construït sobre una base sòlida que entrellaça sentiments, fets històrics i informació personal dels protagonistes. A través d'aquesta narrativa, políticament i socialment compromesa, busquen i aconsegueixen legitimar el seu relat de memòria.