Music enhances second language pronunciation acquisition: the benefits of songs and embodied rhythmic and melodic activities

Abstract

In the last decades, a growing number of studies have investigated the relationship between two unique abilities of humankind, music and language. Music and language share important structural similarities related to the organization of melody and rhythm. Based on these similarities, the present Ph.D. thesis has the underlying goal of investigating the value of training with musical components (e.g., melody and rhythm) for the improvement of foreign language pronunciation skills. Moreover, following recent embodied music approaches, the thesis empirically explores the benefits of using embodied musical training on foreign language pronunciation. Three training studies with a pre- and post-test design have been included in this thesis. For the three studies, a total of 193 (95 in Study 1, 50 in study 2, and 48 in Study 3) young Chinese learners of English with an elementary proficiency level were recruited. Using a classroom setting, Study 1 demonstrates that a 3-session training program involving singing English songs with familiar melodies is more helpful than the poetic recitation of the lyrics for both vocabulary memorization and L2 pronunciation skills. Studies 2 and 3 go a step further and embrace the embodied cognition paradigm. Study 2 shows that hand-clapping to the rhythm of newly learned French words helps reduce accentedness and improve the production of French final syllable lengthening, compared to merely listening to and repeating those words. Finally, Study 3 shows how in a threesession classroom-based intervention, training musical rhythmic and melodic features with body movements enhances speech imitation skills in a variety of unfamiliar languages, as well as the pronunciation of sentences in L2 English, demonstrating a direct positive transfer from music to speech. Such benefits are not found in the control group who participated in three comparable music sessions with regular activities. All in all, the findings of these three studies expand our knowledge about how musical activities centered on the active practice of melodic and rhythmic features directly support speech production skills at an early stage of foreign language learning. Crucially, Study 2 and Study 3 provide further empirical evidence in favor of an embodied approach to musical education and propose a program of embodied musical activities that can be applied in the foreign language classroom.

En les últimes dècades, cada vegada més estudis han investigat la relació entre la música i el llenguatge, dues habilitats inherents a l’espècie humana. La música i el llenguatge comparteixen importants similituds estructurals relacionades amb l'organització de la melodia i el ritme. A partir d'aquestes similituds, aquesta tesi té l'objectiu d'investigar si els entrenaments educatius que inclouen components musicals (per exemple, la melodia i el ritme) poden activar una millora de les habilitats de pronunciació en una segona llengua. A més, seguint els recents enfocaments del paradigma de la cognició corporeïtzada (Embodied Cognition), la tesi explora empíricament els beneficis d'utilitzar la tècniques de corporeïtzació en la pronunciació d'una llengua estrangera. Aquesta tesi consta de tres estudis d’entrenament amb un disseny prei posttest. Per als tres estudis es va comptar amb un total de 193 de joves xinesos aprenents de l’anglès (95 a l'Estudi 1, 50 a l'Estudi 2, i 48 a l'Estudi 3; nivell elemental). L'Estudi 1 aplica un programa d'entrenament a l’aula de llengua estrangera de tres sessions que implica cantar cançons en anglès que contenen melodies que els estudiants coneixen. Els resultats mostren que el grup d’estudiants que va participar en l’entrenament de cançons va millorar més les seves habilitats de pronunciació en la L2 que el grup que va participar en l’entrenament amb recitació poètica. L'Estudi 2 i Estudi 3 van un pas més enllà i donen suport al paradigma de la cognició coroporeïtzada. L'Estudi 2 mostra que en un context d’aprenentatge de paraules noves, el grup d’estudiants que va picar de mans al ritme xi d’aquestes noves paraules va obtenir una millora de la pronunciació d’aquestes paraules després de l’entrenament, en comparació amb el grup que només va escoltar i repetir aquestes paraules. Finalment, l'Estudi 3 mostra com en una intervenció musical a l'aula de tres sessions, el grup que va participar en un entrenament de musical amb moviments corporals va millorar més en les habilitats d'imitació de la parla i també en la pronunciació de frases en anglès. Aquests resultats demostren un efecte de transferència directa entre un entrenament purament musical i les habilitats de producció fonètica del llenguatge. Aquests beneficis no es van trobar en el grup control que va participar en tres sessions de classe de música de l’escola, on no es treballava l’escolta musical amb moviments corporals.

En las últimas décadas, cada vez más estudios han investigado la relación entre la música y el lenguaje, dos habilidades inherentes a la especie humana. La música y el lenguaje comparten importantes similitudes estructurales, relacionadas con la organización de la melodía y el ritmo. A partir de estas similitudes, esta tesis tiene el objetivo de investigar si los entrenamientos educativos que incluyen componentes musicales (por ejemplo, la melodía y el ritmo) pueden activar una mejora de las habilidades de pronunciación en una segunda lengua. Además, siguiendo los recientes enfoques del paradigma de la cognición corporeizada (Embodied Cognition), la tesis explora empíricamente los beneficios de utilizar las técnicas de corporeización en la pronunciación de una lengua extranjera. Esta tesis consta de tres estudios de entrenamiento con un diseño prey post-test. Para los tres estudios se contó con un total de 193 de jóvenes de estudiantes chinos del inglés (95 en el Estudio 1, 50 en el Estudio 2, y 48 en el Estudio 3; nivel elemental). El Estudio 1 aplica un programa de entrenamiento en el aula de lengua extranjera de tres sesiones que implica cantar canciones en inglés que contienen melodías que los estudiantes conocen. Los resultados muestran que el grupo de estudiantes que participó en el entrenamiento de canciones mejoró más sus habilidades de pronunciación en la L2 que el grupo que participó en el entrenamiento con recitación poética. El Estudio 2 y Estudio 3 van un paso más allá y apoyan el paradigma de la cognición corroporeizada. El Estudio 2 muestra que en un contexto de aprendizaje de palabras nuevas, el grupo de estudiantes que xiii palmeó al ritmo de estas nuevas palabras obtuvo una mejora de la pronunciación de estas palabras después del entrenamiento, en comparación con el grupo que sólo escuchó y repitió estas palabras. Por último, el Estudio 3 muestra cómo en una intervención musical en el aula de tres sesiones, el grupo que participó en un entrenamiento musical con movimientos corporales mejoró más en las habilidades de imitación del habla y también en la pronunciación de frases en inglés. Estos resultados demuestran un efecto de transferencia directa entre un entrenamiento puramente musical y las habilidades de producción fonética del lenguaje. Estos beneficios no se encontraron en el grupo control que participó en tres sesiones de clase de música de la escuela, en las que no se trabajaba la escucha musical con movimientos corporales.