Universitat de Girona. Departament de Pedagogia
Institut de Recerca Educativa
Programa de Doctorat en Educació
The integration of new media literacies and, consequently, of strategies such as transmedia learning in teaching-learning processes has been a topic of interest among various types of national and international institutions and governments. Transmedia learning, with socioconstructivist roots and a high degree of digital competence, flexible and open, responds to this new media reality and attempts to capitalise, from a didactic perspective, on the learning opportunities generated by the new context of participatory culture and media convergence. In this sense, this article proposes to analyse the skills, reflections and expectations that Italian students of classical baccalaureate have in order to face these new formative changes that are coming in the form of transmedia learning. To this end, a mixed methodological approach (qualitative and quantitative) has been designed and applied in the context of a classical high school in Cagliari (Italy): a literature review to build a theoreticalframework, a quantitative phase with a questionnaire on digital competences (N= 128), and a qualitative phase with a set of semi-structured interviews (N=17) and two focus groups (N=14). In relation to the theoretical framework, a brief conceptualisation of transmedia learning is presented, outlining the characteristic elements of this circulation of new knowledge that is available to learners today, thanks to the continuous development of media; then, the opportunities and advantages offered by transmedia learning in terms of enrichment, productive knowledge exchange and collaboration between learners also outside school thanks, above all, to the personalisation of learning are reviewed. Finally, the possible challenges of transmedia learning are described, aimed at overcoming the resistances still present in schools in order to successfully govern the educational changes that are taking place.
L'integrazione delle nuove competenze mediali e, di conseguenza, delle strategie come l'apprendimento transmediale nei processi di insegnamento-apprendimento, è stato un argomento di interesse tra le varie tipologie di istituzioni e di governi nazionali e internazionali. L'apprendimento transmediale, con radici socio-costruttiviste e un alto grado di competenza digitale flessibile e aperto, risponde a questa nuova realtà mediatica e cerca di capitalizzare, da un punto di vista didattico, le opportunità di apprendimento generate dal nuovo contesto della cultura partecipativa e della convergenza dei media. In tal senso, questo lavoro si propone di analizzare le competenze, le riflessioni e le aspettative di cui dispongono gli studenti italiani di maturità classica per affrontare i nuovi cambiamenti formativi che stanno arrivando sotto forma di apprendimento transmediale. A tal fine è stato progettato e applicato un approccio metodologico misto (qualitativo e quantitativo) nel contesto di un Liceo classico di Cagliari (Italia): una revisione della letteratura per costruire un quadro teorico, una fase quantitativa con un questionario sulle competenze digitali (N=128) e una fase qualitativa con una serie di interviste semi-strutturate (N=17) e due focus group (N=14). In relazione al quadro teorico viene presentata una breve concettualizzazione dell'apprendimento transmediale che sottolinea gli elementi caratteristici della circolazione di nuove conoscenze che oggi è a disposizione degli studenti, grazie al continuo sviluppo dei media; vengono poi passate in rassegna le opportunità e i vantaggi offerti dall'apprendimento transmediale in termini di arricchimento, scambio produttivo di conoscenze e collaborazione tra gli studenti anche al di fuori della scuola grazie, soprattutto, alla personalizzazione dell'apprendimento. Infine, vengono descritte le possibili sfide dell'apprendimento transmediale, volte a superare le resistenze ancora presenti nelle scuole per governare con successo i cambiamenti educativi in corso.
La integració de les noves alfabetitzacions mediàtiques i, en conseqüència, d’estratègies com l’aprenentatge transmèdia en els processos d’ensenyament-aprenentatge ha estat un tema d’interès entre diversos tipus d'institucions i governs nacionals i internacionals. L’aprenentatge transmediàtic, d’arrel socioconstructivista i amb un alt competent digital, flexible i obert, respon a aquesta nova realitat mediàtica i intenta capitalitzar, des d’una perspectiva didàctica, les oportunitats d’aprenentatge que genera el nou context de cultura participativa i convergència mediàtica. En aquest sentit, aquest article proposa analitzar les habilitats, les reflexions i les expectatives que tenen els estudiants italians de batxillerat clàssic per afrontar aquests nous canvis formatius que s'acosten sota la forma de l'aprenentatge transmediàtic. Per això, s’ha dissenyat i aplicat un enfocament metodològic mixt (qualitatiu i quantitatiu) en el context d’un institut clàssic de Cagliari (Itàlia): una revisió de la literatura per construir un marc teòric, una fase quantitativa amb un qüestionari sobre competències digitals (N=400), i una fase qualitativa amb un conjunt d'entrevistes semiestructurades (N=17) i dos grups focals (N=14). Pel que fa al marc teòric, es presenta una breu conceptualització de l’aprenentatge transmèdia, esbossant els elements característics d'aquesta circulació de nous coneixements que està a disposició dels alumnes avui dia, gràcies al desenvolupament continu dels mitjans de comunicació; a continuació, es repassen les oportunitats i els avantatges que ofereix l’aprenentatge transmèdia en termes d’enriquiment, intercanvi productiu de coneixements i col·laboració entre alumnes també fora de l’escola gràcies, sobretot, a la personalització de l'aprenentatge. Finalment, es descriuen els possibles reptes del dit aprenentatge, encaminats a superar les resistències encara presents a les escoles, a fi de governar amb èxit els canvis educatius que s’estan produint.
Educació secundària; Educación secundaria; Higher education; Competència digital; Competencia digital; Digital competence; Alfabetització mediàtica; Alfabetización mediática; New media literacies; Aprenentatge transmedia; Aprendizaje transmedia; Transmedia learning; Educació mediàtica; Educación mediática; Media education; Italia; Italy
373 - Ensenyament primari i secundari
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.