Del transmedia storytelling al transmedia learning. Reflexions entorn l'ús de les narratives transmèdia com a estratègia didàctica

Abstract

This doctoral thesis is the result of the conceptual and practical analysis of the uses of transmedia narratives in education. Storytelling, narration or the art of storytelling is a key element of human communication. In the new context of media ecologies, under the focus of the concepts of media convergence, participatory culture and collective intelligence described by Henry Jenkins, they describe a new media paradigm characterised by the shift from consumption to cultural prosumption. It is a new paradigm that the educational world has not wanted to waste and which has had a considerable development in what is known as transmedia storytelling, the application of these new media coordinates for didactic purposes. Through four articles, we analyse (1) the concept of transmedia narratives deployed in the field of education; (2) transmedia narrative practices: challenges, opportunities for improvement, and a characterisation of these; (3) how transmedia narratives incorporate universal design for learning; and finally, (4) how transmedia can be worked on didactically beyond transmedia narratives, with transmedia contentelling. The results show a strong influence of Jenkins' ideas, which set the framework from which transmedia storytelling is defined so far. However, a heterogeneous understanding of the terms 'transmedia' and 'story' is identified, leading to five emerging themes to discuss the misuses of transmedia storytelling; the media used; and the imitation of everyday life situations that develops with the application of transmedia storytelling in the educational context. The emerging themes allow us to visualise the complexities of a widely used conceptualisation of transmedia storytelling, which makes us reflect on how the term is used on the basis of evidence from the studies retrieved, and delve into the analysis of the misuses of the concept of transmedia storytelling, leading to the proposal of a classification of the different transmedia experiences

La present tesi doctoral és el resultat de l’anàlisi conceptual i pràctica dels usos de les narratives transmèdia en l’àmbit educatiu. L'storytelling, o narració, l'art d'explicar històries, és un element clau de la comunicació humana. En el nou context d'ecologies mediàtiques, sota el focus dels conceptes de convergència mediàtica, cultura participativa i intel·ligència col·lectiva que descriu Henry Jenkins, descriuen un nou paradigma mediàtic caracteritzat, a més a més pel pas del consum al prosum cultural. És un nou paradigma que el món educatiu no ha volgut desaprofitar i que ha tingut un desenvolupament considerable en allò que es coneix com a transmedia storytelling, l'aplicació amb finalitat didàctica d'aquestes noves coordenades mediàtiques. A través de quatre articles, s’analitza (1) el concepte de narratives transmèdia desplegat en l’àmbit educatiu; (2) les pràctiques de narratives transmèdia: reptes, oportunitats de millora, i una caracterització d’aquestes; (3) com les narratives transmèdia incorporen el disseny universal per l’aprenentatge; i per últim, (4) com didàcticament es pot treballar el transmèdia més enllà de les narratives transmèdia, amb el transmedia contenttelling. Els resultats mostren una gran influència de les idees de Jenkins, que estableix el marc a partir del qual es defineix fins ara la narració transmèdia. No obstant això, s'identifica una comprensió heterogènia dels termes "transmèdia" i "història", cosa que condueix a cinc temes emergents per debatre els usos erronis de la narració transmèdia; els mitjans utilitzats; i la imitació de situacions de la vida quotidiana que es desenvolupa amb l’aplicació de la narració transmèdia en el context educatiu. Els temes emergents permeten visualitzar les complexitats d'una conceptualització de narració transmèdia àmpliament utilitzada, fet que fa reflexionar sobre com s'utilitza el terme a partir de les proves dels estudis recuperats, i aprofundir en l'anàlisi dels usos erronis del concepte de narració transmèdia, fet que condueix a la proposta d'una classificació de les diferents experiències transmèdia