La reproducción, y alguna transformación, de las desigualdades de género y clase social en Internet: un análisis interseccional en mujeres usuarias de programas de inclusión digital

Abstract

La tesis doctoral tiene el objetivo de conocer los significados del uso de internet y sus implicaciones, respecto a las desigualdades de género y clase social, para las mujeres adultas que han participado en programas de inclusión digital. La aproximación teórica que orienta la investigación es la combinación de la perspectiva feminista interseccional que tiene en cuenta tanto las desigualdades estructurales como aquellas que exploran la normativización de las subjetividades en las mujeres. El desarrollo metodológico, basado en una aproximación cualitativa, ha constado de dos fases. Una primera fase exploratoria de aproximación al campo de análisis, concretamente al marco de los programas de inclusión digital; y una segunda fase de trabajo de campo, en el que han participado 49 mujeres y se ha realizado a partir de entrevistas episódicas sociobiográficas y grupos de discusión. Los resultados muestran que aunque la inclusión digital de las mujeres haya supuesto la reducción de la brecha digital identitaria, las desigualdades relacionadas con los aspectos más estructurales, tanto de clase como de género, persisten, se reproducen en el uso de internet y su resultado, e incluso se amplían. Ello nos lleva a una reformulación de las políticas digitales basadas en una ciudadanía digital feminista interseccional.

This doctoral thesis aims to understand the meanings of Internet use and its implications regarding gender and social class inequalities for adult women who have participated in digital inclusion programs. The theoretical perspective guiding the research is a combination of the intersectional feminist perspective that considers both structural inequalities and those that explore the normatization of subjectivities in women. The methodological development, based on a qualitative approach, consisted of two phases. A first exploratory phase considered the field of analysis, specifically the framework of digital inclusion programs, and a second phase of field work involving 49 women was carried out using episodic socio-biographical interviews and discussion groups. The results show that, although the digital inclusion of women has reduced the digital identity divide, inequalities related to the most structural aspects of both class and gender persist, are reproduced in the use of the Internet and the results, and even expand. This leads us to suggest a reformulation of digital policies that takes into account the intersectional feminist perspective.

La tesi doctoral té l'objectiu de conèixer els significats de l'ús d'internet i les seves implicacions, respecte a les desigualtats de gènere i classe social, per a les dones adultes que han participat en programes d'inclusió digital. La perspectiva teòrica que orienta la investigació és la combinació de la perspectiva feminista interseccional que té en compte tant les desigualtats estructurals com les que exploren la normativització de les subjectivitats en les dones. El desenvolupament metodològic, basat en una aproximació metodològica qualitativa, ha constat de dues fases. Una primera fase exploratòria d'aproximació al camp d'anàlisi, concretament al marc dels programes d'inclusió digital; i una segona fase de treball de camp, en el qual han participat 49 dones i s’ha realitzat a partir d’entrevistes episòdiques sociobiogràfiques i de grups de discussió. Els resultats mostren que, encara que la inclusió digital de les dones hagi suposat la reducció de la bretxa digital identitària, les desigualtats que tenen a veure amb els aspectes més estructurals, tant de classe com de gènere, persisteixen, es reprodueixen en l'ús d'internet i el seu resultat, i fins i tot s'amplien. Tot això ens porta a una reformulació de les polítiques digitals basades en una ciutadania digital feminista interseccional.