La gestió de la infodèmia i la desinformació en situacions d’emergència: una perspectiva des de Catalunya

Abstract

L’auge de la desinformació que ha acompanyat les situacions d’emergència en la darrera dècada ha generat un ecosistema informatiu d’una complexitat increïble. No existeix una solució simple per combatre aquesta amenaça, i les estratègies convencionals no han resultat eficients posant en risc la salut i la seguretat de les persones. Per aconseguir mitigar-ne els efectes negatius, cal un enfocament multidisciplinari, aprofitar les dades disponibles de les plataformes socials i un conjunt de mètodes adaptat a les noves tàctiques de disseminació. Aquesta tesi assumeix part d’aquest repte a partir de l’estudi de la propagació de relats alternatius durant la pandèmia de la COVID-19. Mitjançant mètodes computacionals estudia el contagi entre diferents regions europees d’es d’una perspectiva regional, el paper de les fonts creïbles i el tipus de contingut visual més compartit. A més, es completa la visió amb l’experiència de gestió de la infodèmia d’un govern regional. Aquest enfocament integral és essencial per abordar aquesta problemàtica, ja que permet entendre els mecanismes que influeixen en la disseminació d’informació i dissenyar estratègies governamentals més eficaces per combatre-la.

The rise of misinformation that has accompanied emergency situations in the last decade has generated an incredibly complex information ecosystem. There is no simple response to this threat, and conventional strategies have proven ineffective, putting people's health and safety at risk. To mitigate its negative effects, a multidisciplinary approach is needed, harnessing the data available from social platforms and a set of methods adapted to new dissemination tactics. This thesis undertakes part of this challenge by studying the spread of alternative narratives during the COVID-19 pandemic. Using computational methods, it studies the contagion between different European regions from a regional perspective, the role of credible sources and the type of visual content most shared. In addition, it completes the picture with the infodemic management experience of a regional government. This holistic approach is essential for tackling this problem, as it allows us to understand the mechanisms that influence the spread of information and to design more effective government strategies to tackle it.

El auge de la desinformación que ha acompañado las situaciones de emergencia en la última década ha generado un ecosistema informativo de una complejidad increíble. No existe una solución simple para combatir esta amenaza, y las estrategias convencionales no han resultado eficientes, poniendo en riesgo la salud y la seguridad de las personas. Para mitigar sus efectos negativos, se necesita un enfoque multidisciplinario, aprovechar los datos disponibles de las plataformas sociales y un conjunto de métodos adaptados a las nuevas tácticas de diseminación. Esta tesis asume parte de este desafío a partir del estudio de la propagación de relatos alternativos durante la pandemia de la COVID-19. Mediante métodos computacionales, estudia el contagio entre diferentes regiones europeas desde una perspectiva regional, el papel de las fuentes creíbles y el tipo de contenido visual más compartido. Además, se completa la visión con la experiencia de gestión de la infodemia de un gobierno regional. Este enfoque integral es esencial para abordar este problema, ya que permite entender los mecanismos que influyen en la diseminación de información y diseñar estrategias gubernamentales más eficaces para combatirla.