Paisaje, bien común y servicios ecosistémicos culturales. Nuevos parámetros de planificación territorial en la interfase de tierras secas (Mendoza - Argentina)

Abstract

ENG- Dryland landscapes around the world face significant challenges due to their inherent fragility and the increasing pressure they face from multiple dimensions. Research suggests that developing territorial management approaches that consider both the tangible and intangible aspects of the environment could be beneficial in addressing these complexities. This doctoral thesis explores the integration of the contemporary notion of landscape, cultural ecosystem services, and the concept of landscape as a common good, with the aim of proposing new parameters for territorial planning that respond to the particularities of these territories. The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, Argentina, a region representative of drylands, often underestimated, that also acts as an interface between the irrigated urban oasis and the non-irrigated drylands, which gives it particular interest. This uniqueness provides a valuable context to investigate how these new parameters can be applied in an environment marked by the tension between landscape appreciation and urban development demands.

The research begins with an exploratory review of the historical and cultural evolution of the landscape concept, with special emphasis on how intangible values—such as cultural, historical, aesthetic, spiritual elements, among many others—have been fundamental in shaping the contemporary landscape. This approach is framed in the understanding of the landscape not only as a physical space but as a dynamic entity and a social construct, whose management is essential for people's well-being. The European Landscape Convention is presented as a key reference, offering a flexible framework that promotes the inclusion of these intangible values in territorial planning.

The study focuses on the piedmont of the Metropolitan Area of Mendoza, an interface between the urban oasis and the drylands. Through a mixed-methods approach combining qualitative and quantitative approaches, the spatialization of the landscape’s intangible values is carried out using tools such as participatory mapping and citizen science. These methods allow local actors to identify and assess the landscape elements (both tangible and intangible) that they consider essential for their quality of life and well-being, facilitating their integration into territorial planning

CAT- Els paisatges de les terres seques arreu del món es troben davant de desafiaments significatius degut a la seva fragilitat inherent i a la creixent pressió que afronten des de múltiples dimensions. La recerca suggereix que podria ser beneficiós desenvolupar enfocaments de gestió territorial que considerin tant els aspectes tangibles com els intangibles de l’entorn per abordar aquestes complexitats. En aquesta tesi doctoral, s'explora la integració de la noció contemporània de paisatge, els serveis ecosistèmics culturals i el concepte de paisatge com a bé comú, amb l’objectiu de proposar nous paràmetres per a la planificació territorial que responguin a les particularitats d’aquests territoris. L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, Argentina, una regió representativa de les terres seques, sovint subestimades, que també actua com a interfície entre l’oasi urbà (regat) i el secà (no regat), cosa que li confereix un interès particular. Aquesta singularitat ofereix un context valuós per investigar com aquests nous paràmetres poden aplicar-se en un entorn marcat per la tensió entre la valoració del paisatge i les demandes de desenvolupament urbà.

La recerca parteix d’una revisió exploratòria de l’evolució històrica i cultural del concepte de paisatge, amb especial èmfasi en com els valors intangibles —com ara els elements culturals, històrics, estètics, espirituals, entre molts altres— han estat fonamentals en la configuració del paisatge contemporani. Aquest enfocament s'emmarca en la comprensió del paisatge no només com un espai físic, sinó com un ésser dinàmic i una construcció social, la gestió de la qual és essencial per al benestar de les persones. El Conveni Europeu del Paisatge es presenta com un referent clau, en oferir un marc flexible que promou la inclusió d’aquests valors intangibles en la planificació territorial.

L’estudi se centra en el Piedemonte de l’Àrea Metropolitana de Mendoza, una interfície entre l’oasi urbà i les terres seques. A través d’una metodologia mixta que combina enfocaments qualitatius i quantitatius, es duu a terme l’espacialització dels valors intangibles del paisatge, utilitzant eines com el mapatge participatiu i la ciència ciutadana. Aquests mètodes permeten als actors locals identificar i valorar els elements (tangibles i intangibles) del paisatge que consideren fonamentals per a la seva qualitat de vida i benestar, facilitant la seva integració en la planificació territorial