Universitat de Girona. Departament de Psicologia
Programa de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida
ENG- In recent years, the interconnection between body psychology and affective neuroscience has been offering new therapeutic approaches and a renewed perspective on understanding emotional disorders. One of the approaches that is accumulating empirical evidence is the use of dance as an alternative or complementary form of psychological intervention. The relationship between dance therapy, body psychology, and affective neuroscience emphasizes the integration of body and mind to promote emotional well-being, psychological balance, and mental health. From this perspective, it is argued that the impact of emotional and traumatic experiences is not only found in the mind but also in the body. This is why some authors refer to it as "the embodied mind." Although there are various approaches that employ dance therapy, one of the most documented to date is Dance Movement Therapy (DMT). The research we present, through three studies, applies DMT to individuals suffering from an anxiety disorder (AD) or anxious symptoms, as well as to those with posttraumatic stress disorder (PTSD). Anxiety disorders are a broad term used to describe a variety of disorders characterized by disproportionate feelings of fear, restlessness, worry, and apprehension. Patients suffering from anxiety lack coping and self-regulation skills, struggle to control disruptive thought patterns, and tend to have catastrophic ideas. During the COVID-19 pandemic, it was estimated that stress and anxiety levels in the general population were considerably high. On the other hand, Post-Traumatic Stress Disorder is particularly observed in individuals who have experienced various types of potentially traumatic situations, such as violence or the threat of violence, whether in intimate or collective violence scenarios. Although DMT is primarily conducted in a group and in-person setting, this thesis will present, in the first study, an alternative, virtual, and individual design to be used in situations of confinement or other crises that make group and in-person dance impossible. Additionally, a careful coding system of the changes experienced by participants throughout the sessions is presented as the focal challenge of the second and third studies. The general objective of the thesis has been to demonstrate the effectiveness of dance movement therapy in reducing or eliminating symptoms of anxiety and the inherent suffering associated with having experienced potentially traumatic situations.The results show how DMT can be effectively used in various contexts, highlighting its relevance in contemporary mental health practices
CAT- En els últims anys la interconnexió entre la psicologia corporal i les neurociències afectives està oferint noves aproximacions terapèutiques i una renovada mirada a la comprensió dels trastorns emocionals. Un dels enfocaments que va conreant evidències empíriques és l'ús de la dansa com a forma d'intervenció psicològica alternativa o complementària. La relació entre la dansa teràpia, la psicologia corporal i les neurociències afectives és l'èmfasi en la integració del cos i la ment per promoure el benestar emocional, l'equilibri psíquic i la salut mental. Des d'aquest plantejament se sosté que l'impacte de les experiències emocionals i traumàtiques no es troba només en la ment de les persones sinó també en el seu cos. És per això que alguns autors parlen de "la ment corporitzada". Tot i que hi ha diferents propostes que empren la dansa teràpia, una de les més documentades, fins al moment, és la Dansa Moviment Teràpia (DMT). La investigació que presentem, a través de tres estudis, aplica la DMT a persones que pateixen un trastorn d'ansietat (TA) o simptomatologia ansiosa i a persones amb estrès posttraumàtic (EPT). Els trastorns d'ansietat són un terme general que s'utilitza per a descriure una varietat de trastorns caracteritzats per sentiments desproporcionats de por, inquietud, preocupació i aprensió. Els pacients que sofreixen ansietat manquen d'habilitats d'afrontament i autoregulació, tenen dificultats per a controlar els seus patrons de pensament disruptius i tendeixen a tenir idees catastròfiques. Durant la pandèmia de COVID-19, s'ha estimat que el nivell d'estrès i ansietat en la població general fou considerablement alt. D'altra banda, el Trastorn EPT s'observa especialment en persones que han experimtat diversos tipus de situacions potencialment traumàtiques, com la violència o l'amenaça de violència, sigui en situacions de violència íntima o col·lectiva. Si bé, la tècnica de la DMT es realitza, de manera prioritària, en un context grupal i presencial, aquesta tesi presentarà, en el primer estudi, un disseny alternatiu, virtual i individual, per ser emprat en situacions de confinament o altres situacions de crisi que no facin possible la dansa en comunitat grupal i presencial. Així mateix, es presenta un sistema de codificació acurada dels canvis que experimenten els participants al llarg de les sessions com a repte focal del segon i tercer estudi. L'objectiu general de la tesi ha estat mostrar l'eficàcia de la dansa moviment teràpia en la reducció o supressió de la simptomatologia ansiosa i el patiment inherent a haver viscut situacions potencialment traumàtiques com la violència col.lectiva. Els resultats mostren com la DMT pot ser utilitzada de manera efectiva en diversos contextos, destacant la seva rellevància en les pràctiques de salut mental contemporànies
Dansa Moviment Teràpia; Danza Movimiento Terapia; Dance Movement Therapy; DMT; Marian Chace; Ansietat; Ansiedad; Anxiety; Trastorn per estrès posttraumàtic; Trastorno por estrés postraumático; Post-traumatic stress disorder; Pandèmia de COVID-19; Pandemia de COVID-19; COVID-19 Pandemic; Psicologia corporal; Psicología corporal; Body psychology
159.9 - Psicologia; 616.89 - Psiquiatria. Psicopatologia; 79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports