Desigualtats en salut adolescent a Barcelona: COVID-19, ús d'Internet i benestar mental des d'una òptica salubrista

Abstract

Les desigualtats socials i de gènere condicionen profundament la salut de la població adolescent. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar com aquestes desigualtats es manifesten i s’entrecreuen en tres àmbits clau de la salut adolescent a la ciutat de Barcelona: la incidència de la COVID-19, el benestar mental i l’ús problemàtic d’Internet. El treball adopta una mirada crítica, interseccional i sistèmica, entenent la salut com un dret col·lectiu vinculat a les condicions materials, socials i emocionals de vida, i a l’accés equitatiu als recursos i oportunitats. Per assolir aquest objectiu, s’han desenvolupat tres estudis. El primer analitza la incidència de la COVID-19 entre l’alumnat escolaritzat i evidencia un patró desigual vinculat a la classe social i al gènere, especialment en les primeres onades de la pandèmia. El segon estudia l’ús problemàtic d’Internet (UPI) i identifica una prevalença més elevada entre les noies joves de barris socioeconòmicament desfavorits, així com l’associació d’aquest fenomen amb factors com la mala salut mental, les males relacions familiars i la manca d’activitat física regular. El tercer estudia l’evolució del benestar mental entre 2016 i 2021 i mostra un empitjorament significatiu, especialment entre les noies i l’alumnat amb menys recursos, evidenciant l’impacte de la pandèmia en la salut emocional i l’eixamplament de les desigualtats socials i de gènere. Els tres estudis es basen en dades representatives de l’alumnat de secundària a Barcelona, i combinen fonts administratives (com el registre COVID escolar i sanitari) i dades basades en una enquesta (FRESC). Tot i les limitacions pròpies dels dissenys transversals i l’anàlisi binària del gènere, la tesi aporta una visió sòlida i contextualitzada dels determinants socials i de gènere en salut adolescent. A més, defensa la necessitat d’enfocaments intersectorials, sistèmics i transformadors en l’àmbit de la salut pública, i reivindica la importància d’incorporar perspectives qualitatives i interculturals per comprendre millor les vivències adolescents. En aquest sentit, s’inclou a l’apèndix un estudi qualitatiu realitzat amb joves maputxes a Xile, que aporta una mirada complementària sobre els impactes de la pandèmia en contextos marcats per la desigualtat estructural i la identitat cultural. Aquesta tesi contribueix a visibilitzar els mecanismes socials que generen i perpetuen desigualtats en salut, i aspira a oferir evidències útils per al disseny de polítiques públiques més justes i orientades a garantir el benestar de totes les persones adolescents, independentment del seu gènere, origen o condició social.

Las desigualdades sociales y de género condicionan profundamente la salud de la población adolescente. Esta tesis doctoral tiene como objetivo principal analizar cómo estas desigualdades se manifiestan y se entrecruzan en tres ámbitos clave de la salud adolescente en la ciudad de Barcelona: la incidencia de la COVID-19, el bienestar mental y el uso problemático de Internet. El trabajo adopta una perspectiva crítica, interseccional y sistémica, entendiendo la salud como un derecho colectivo vinculado a las condiciones materiales, sociales y emocionales de vida, y al acceso equitativo a los recursos y oportunidades.

Para alcanzar este objetivo, se han desarrollado tres estudios. El primero analiza la incidencia de la COVID-19 entre el alumnado escolarizado y evidencia un patrón desigual vinculado a la clase social y al género, especialmente en las primeras olas de la pandemia. El segundo estudia el uso problemático de Internet (UPI) e identifica una prevalencia más elevada entre las chicas jóvenes de barrios socioeconómicamente desfavorecidos, así como la asociación de este fenómeno con factores como la mala salud mental, las malas relaciones familiares y la falta de actividad física regular. El tercero estudia la evolución del bienestar mental entre 2016 y 2021 y muestra un empeoramiento significativo, especialmente entre las chicas y el alumnado con menos recursos, evidenciando el impacto de la pandemia en la salud emocional y la ampliación de las desigualdades sociales y de género.

Los tres estudios se basan en datos representativos del alumnado de secundaria en Barcelona, y combinan fuentes administrativas (como el registro COVID escolar y sanitario) y datos basados en una encuesta (FRESC). A pesar de las limitaciones propias de los diseños transversales y el análisis binario del género, la tesis aporta una visión sólida y contextualizada de los determinantes sociales y de género en la salud adolescente. Además, defiende la necesidad de enfoques intersectoriales, sistémicos y transformadores en el ámbito de la salud pública, y reivindica la importancia de incorporar perspectivas cualitativas e interculturales para comprender mejor las vivencias adolescentes. En este sentido, se incluye en el apéndice un estudio cualitativo realizado con jóvenes mapuches en Chile, que aporta una mirada complementaria sobre los impactos de la pandemia en contextos marcados por la desigualdad estructural y la identidad cultural.

Esta tesis contribuye a visibilizar los mecanismos sociales que generan y perpetúan desigualdades en salud, y aspira a ofrecer evidencias útiles para el diseño de políticas públicas más justas y orientadas a garantizar el bienestar de todas las personas adolescentes, independientemente de su género, origen o condición social.

Social and gender inequalities profoundly shape adolescent health. This doctoral thesis aims to analyse how these inequalities manifest and intersect across three key areas of adolescent health in the city of Barcelona: COVID-19 incidence, mental well-being, and problematic Internet use (PIU). The work adopts a critical, intersectional, and systemic perspective, understanding health as a collective right linked to the material, social, and emotional conditions of life, and to equitable access to resources and opportunities. To achieve this objective, three studies were conducted. The first analyses COVID-19 incidence among school-aged adolescents and reveals a pattern of inequality related to social class and gender, especially during the early waves of the pandemic. The second explores problematic Internet use, identifying higher prevalence among younger girls from socioeconomically disadvantaged neighbourhoods, and highlights its association with factors such as poor mental health, negative family relationships, and lack of regular physical activity. The third study examines changes in mental well-being between 2016 and 2021, showing a significant deterioration—particularly among girls and adolescents with fewer resources—thus evidencing the impact of the pandemic on emotional health and the widening of social and gender inequalities. The three studies are based on representative data from secondary school students in Barcelona and combine administrative records (such as COVID-19 school and health registries) with survey-based data (FRESC). Despite the limitations of cross-sectional designs and the binary analysis of gender, this thesis offers a robust and contextualised perspective on the social and gender determinants of adolescent health. It also advocates for intersectoral, systemic, and transformative approaches to public health, and highlights the importance of incorporating qualitative and intercultural perspectives to better understand adolescent experiences. In this regard, the appendix includes a qualitative study conducted with Mapuche youth in Chile, providing a complementary view on the pandemic’s impact in contexts marked by structural inequality and strong cultural identity. This thesis contributes to making visible the social mechanisms that generate and perpetuate health inequalities and aspires to provide useful evidence for the design of fairer public policies aimed at ensuring the well-being of all adolescents, regardless of their gender, origin, or social background.