Octubre, Octubre. Introducción a la novelística de José Luis Sampedro

Abstract

El present treball replanteja l'estructura de la novel·la Octubre, Octubre cercant l'horitzó de preocupacions que la van motivar i rastrejant el germen de llibertat i creativitat que s'amaga en ella. He abordat l'obra des d'un model descriptiu, que comprèn l'observació dels fets i la seva anàlisi. AL costat d'una anàlisi externa o descriptiu existeix un intern o explicatiu, que connecta aquestes peculiaritats formals amb altres paral·leles de fons, de visió del món o posició de l'escriptor davant les coses.<br/>L'anàlisi procedeix doncs d'un desmuntatge del text per a mostrar els elements estructuradors: la distribució dels episodis al fil de diverses històries, l'equilibri entre les escenes, els diàlegs, la recurrència, l'alternança o l'oposició de motius i el pacte narratiu; en definitiva, la identificació de la seva cosmovisió. En aquesta anàlisi volem tenir en compte el punt de vista, focalització o perspectiva, l'estatut del narrador, la relació amb el destinatari, la descripció de la realitat i dels personatges i la metamorfosi. El meu objectiu últim ha estat descobrir el contingut, la visió de la vida, la Weltanschauung de l'artista ja "feta forma", és a dir, estructurada en determinades "formes de contingut" a partir de la materialitat de l'expressió, de la disposició de l'obra, de la interacció entre els diferents nivells. La significativitat o sentit total és la resultant de la interacció que s'efectua entre la forma del contingut i la forma de l'expressió.

El presente trabajo replantea la estructura de la novela Octubre, Octubre buscando el horizonte de preocupaciones que la motivaron y rastreando el germen de libertad y creatividad que se esconde en ella. He abordado la obra desde un modelo descriptivo, que comprende la observación de los hechos y su análisis. Al lado de un análisis externo o descriptivo existe uno interno o explicativo, que conecta esas peculiaridades formales con otras paralelas de fondo, de visión del mundo o posición del escritor ante las cosas.<br/>El análisis procede pues de un desmontaje del texto para mostrar los elementos estructuradores: la distribución de los episodios al hilo de varias historias, el equilibrio entre las escenas, los diálogos, la recurrencia, la alternancia o la oposición de motivos y el pacto narrativo; en definitiva, la identificación de su cosmovisión. En este análisis queremos tener en cuenta el punto de vista, focalización o perspectiva, el estatuto del narrador, la relación con el destinatario, la descripción de la realidad y de los personajes y la metamorfosis. Mi objetivo último ha sido descubrir el contenido, la visión de la vida, la Weltanschauung del artista ya "hecha forma", es decir, estructurada en determinadas "formas de contenido" a partir de la materialidad de la expresión, de la disposición de la obra, de la interacción entre los distintos niveles. La significatividad o sentido total es la resultante de la interacción que se efectúa entre la forma del contenido y la forma de la expresión.