Ara mostrant els elements 1-20 de 113
Mias Carballal, Mª Carmen (Data de defensa: 1994-11-22)
L'esòfag, estructura tubular interposada entre la regió faríngea i la resta del tub digestiu situat a l'abdomen, no és un òrgan mancat d'importància, com pugui semblar a ull nu. Nosaltres l'hem triat com a tema de la nostra ...
Tarabal Mostazo, Olga (Data de defensa: 1996-05-03)
Roca Vallespi, Jaume (Data de defensa: 1996-05-03)
Casas Herranz, Celia (Data de defensa: 1996-05-03)
El hierro es un elemento imprescindible para los seres vivos. En la naturaleza<br/>se encuentra fundamentalmente en forma de Fe(lll) formando parte de sales e<br/>hidróxidos de muy baja solubilidad, lo que lo hace ...
Portero Otín, Manuel (Data de defensa: 1997-05-06)
Sanz Rodríguez, César (Data de defensa: 1997-12-05)
Els teixits d'inervació tenen una funció esencial a la regulació de les poblacions neuronals definitives mitjançant el control del fenòmen de la mort neuronal fisiològica, basat en el subministrament limitat de neurotrofines ...
Nogués Biau, Antonio (Data de defensa: 1997-12-12)
La aplicación de la PCR al diagnóstico de las enfermedades infecciosas viene<br/>siendo una realidad en los últimos años. No obstante, su aplicación como instrumento<br/>diagnóstico rutinario en los laboratorios clínicos ...
Colomina i Gabarrella, Neus (Data de defensa: 1998-07-28)
Els nutrients són els factors tràfics més importants per al llevat, i la seva<br/>limitació provoca una aturada del cicle en la fase G1. Aquesta resposta d'adaptació als<br/>canvis nutricionals del medi assegura la màxima ...
Encinas Martín, Mario (Data de defensa: 2001-02-02)
La gènesi i manteniment del sistema nerviós estan regulats per una sèrie de factors neurotròfics, d' entre els quals destaquen les neurotrofines (NGF, BDNF, NT-3 i NT-4/5) i els lligands de la família del GDNF o GFLs (GDNF, ...
Ayala Jové, Ma. Victoria (Maria Victoria) (Data de defensa: 2001-04-06)
Rodríguez-Manzaneque Martínez, María Teresa (Data de defensa: 2002-07-19)
Les glutaredoxines són enzims que intervenen en reaccions redox i que la seva<br/>funció principal consisteix en protegir les cèl·lules contra estrès oxidatiu mitjançant el<br/>manteniment de l'estat redox adequat dels ...
Ribas i Fortuny, Judit (Data de defensa: 2005-10-28)
L'olomoucina i la roscovitina són dos inhibidors de les cinases dependents de ciclines (CDKs) que actuen competint pel lloc d'unió de l'ATP. Presenten una alta especificitat "invitro"davant de la CDK1, 2, 5, 7, 9 i les ...
Molina Navarro, Maria Micaela (Data de defensa: 2005-12-12)
Les glutaredoxines són tiol oxidoreductases que regulen l'estat redox dels grups sulfidril de les proteïnes. Al llevat Saccharomyces cerevisiae Grx1 i Grx2 són glutaredoxines ditiòliques localitzades al citosol, mentres ...
Vilella Mitjana, Felipe (Data de defensa: 2006-01-13)
La via d'integritat cel·lular o via Pkc1-MAP quinasa de Saccharomyces cerevisiae té un paper central en els mecanismes de resposta cel·lular enfront de diferents estressos ambientals, com són: l'estrès tèrmic, l'estrès ...
Segura Ginard, Miguel Francisco (Data de defensa: 2006-05-02)
La apoptosis es un mecanismo fisiológico que contribuye a regular el número de células de un organismo de tal forma que aquéllas que realizan funciones transitorias, que están lesionadas, o en exceso, serán eliminadas. ...
Pérez García, María José (Data de defensa: 2006-05-09)
Las neuronas tanto in vivo como in vitro requieren factores neurotróficos para su supervivencia y diferenciación. En concreto, las motoneuronas(MNs) responden a diferentes factores neurotróficos, entre los que se encuentran ...
Solé Serra, Carme (Data de defensa: 2006-06-19)
El present treball es basa en l'estudi del efecte de dues proteïnes identificades com antagonistes de la mort induïda pel receptor Fas, FAIM i FLIP, en el sistema nerviós. Malgrat que totes dues molècules promouen el ...
Pablo Llavall, Yolanda de (Data de defensa: 2006-06-26)
TrkA es va descobrir com a un oncogén producte de la fusió del seu domini tirosina<br/>kinasa (TK) amb la tropomiosina. Posteriorment, va augmentar el seu interès en<br/>descobrir-se que la proteïna nativa constituïa el ...
Barreto Parra, Lina Patricia (Data de defensa: 2007-01-19)
Saccharomyces cerevisiae posseeix dues glutatió transferases (GST) anomenades Gtt1<br/>i Gtt2, amb capacitat de conjugar una molècula de glutatió amb el substrat estàndar<br/>CDNB. Aquests dos enzims no són clasificables ...
Reverter Branchat, Gemma (Data de defensa: 2007-07-17)
S. cerevisiae és un organisme unicel·lular on s'hi han descrit dos tipus d'envelliment, el cronològic i el replicatiu. L'envelliment cronològic es defineix com la capacitat d'un cultiu de mantenir la seva viabilitat al ...